Al Teatre Condal hi podreu passar una molt bona estona amb Una ideal genial, un text on els embolics són continus. L’Arnau sospita que la seva parella, la Mariona, s’ha embolicat amb l’Oriola, l’API que els està ensenyant pisos a Barcelona.
Un dia, per casualitat, es troba cara a cara amb en Tomàs, un home que és idèntic a l’Oriol. En Tomàs, a més, és actor aficionat. L’Arnau té una idea genial: el contracta perquè es faci passar per l’Oriol i així decebre la Mariona.
Una ideal genial, una comèdia d’embolics ideal per passar una bona estona
D’entrada, això sembla una molt bona idea… Però les coses no són sempre tan fàcils. I el dia en què l’Arnau posa en marxa el seu pla, a casa seva hi coincideixen la Mariona, en Tomàs, l’Oriol… i el germà bessó del Tomàs, a més d’una veïna que es fica a tot arreu.
El text de Sébastien Castro funciona com un rellotge. Les entrades i sortides dels actors i els jocs de portes funcionen al mil·límetre. Però, només amb aquest moviment, no n’hi hauria prou. El text de Sébastien Castro fa que tot flueixi amb un ritme trepidant. No és només el moviment escènic, els diàlegs també són un joc de disbarats i de confusió que ens deixa descol·locats.
Tot el muntatge és un joc continu. L’adaptació de Susana Garachana està molt ben feta i ha adaptat al català molt bé tot el text.
Una obra amb ritme i agilitat
Xavier Ricart dirigeix Una idea genial i li ha sabut donar un ritme ràpid i àgil. El muntatge juga amb diàlegs ràpids, entrades i sortides sense aturador. I també amb pauses molt ben col·locades que permeten intensificar el joc que veiem en escena.
Intepretacions divertides i esbojarrades
Susana Garachana és la Mariona, en Xavi Mira és l’Arnau, l’Anna Azcona és la Cati (“però no la de la farmàcia”) i en Lluís Villanueva és l’Oriol, en Tomàs i en Julià. Tots quatre fan que el muntatge sigui molt divertit i esbojarrat.
El paper més difícil, almenys pel que fa als canvis de personatge i de vestuari (i hi ha algun canvi realment ràpid!!!), és per a en Lluís Villanueva que dona un toc diferent als tres homes idèntics: l’API, l’actor aficionat i el lampista.
El disseny de vestuari de Núria Llunell és un encert. Un disseny que ens mostra el pas del temps amb diferents canvis de vestuari i, sobre tot, els canvis de personatge de Lluís Villanueva… alguns canvis us deixaran bocabadats.
L’Anna Azcona, a qui ens agradaria veure més en escena, és el contrapunt més fora d’òrbita del muntatge. Una idea genial és molt surrealista només amb la Mariona, l’Arnau i els tres homes idèntics… les intervencions de la Cati, la veïna (“però no la de la farmàcia”), són espaterrants.
L’escenografia, de Jorba-Miró Estudi-Taller d’escenografia, és gairebé un personatge més de l’obra: moltes portes, escales… molts espais… moltes oportunitats per crear confusió.
El disseny sonor de l’espectacle fa que no ens perdem ni una paraula del text. I, en un text on cada paraula compta, això s’agraeix moltíssim.
Una comèdia que fa riure moltíssim
Una idea genial és una comèdia que fa riure molt. Moltíssim. Una comèdia on ens en podem riure del pobre Arnau i de la pobre Mariona que es veuen immersos en situacions fora de control a causa de tres homes idèntics i d’una veïna que sempre hi és sense ser-hi del tot.
És un molt bon muntatge, amb molt de ritme. Ràpid. Àgil. Una proposta amb un molt bon text a la base i una posada en escena que ho broda.
- Allò que m’ha agradat més: el text, la direcció, les interpretacions… és un “combo” molt ben travat.
- Allò que m’ha agradat menys: res. La recomano molt.
