Hi ha una pregunta que es va fer la companyia Application Rejected: “No seria genial que les bruixes de Macbeth tinguessin un grup de punk?”. Doncs bé, no només és una idea “guai”, sinó que aquesta premisa s’ha convertit en Hora Bruixa, una proposta que trenca els esquemes de la cartellera barcelonina per oferir-nos un ritual de punk, distorsió i molta ràbia política.
Sota la direcció de Charlie Mills i Jana Serra, l’obra ens presenta les tres bruixes del clàssic de Shakespeare, però oblideu-vos de les túniques i la boira escocesa. Aquí les trobem de gira eterna, protagonitzant un concert teatralitzat que recorre els moments de resistència femenina més potents de la història: de Salem al RiotGrrrl, passant per les obreres tèxtils de casa nostra.
Hora Bruixa: Una banda punk amb les bruixes de Shakespeare
Paula Castillo, Natàlia Mas i Marta Niell encarnen aquestes bruixes-músiques que han après a tocar els seus instruments des de zero per a l’obra (un esforç titànic que es nota en l’energia bruta de l’escenari).
Entre cançó i cançó, ens mostren una nova versió de les buixes de Shakespeare. A l’obra del dramaturg, les bruixes de Macbeth són personatges secundaris, malvats i manipuladors que porten el protagonista a la perdició. Són “les dolentes” que actuen des de l’ombra. Però qquí, elles agafen el micròfon i passen a ser les protagonistes.
Ens expliquen que no són “dolentes”, sinó dones que resisteixen. Utilitzen les pauses entre cançó i cançó per fer monòlegs o diàlegs on reescriuen el que va passar a Macbeth (i a la història de les dones en general) des del seu punt de vista.
Però en aquest viatge no estan soles: tenen una mànager, una figura que representa el control i l’ordre, que crea una forta tensió entre el seu desig de llibertat i les cadenes del sistema.
Estètica i posada en escena: L’aquelarre fluorescent
Visualment, l’espectacle és tota una explosió. El disseny de llums d’Isa Joaniquet utilitza neons i fluorescents que juguen amb la dualitat entre el ritual màgic i el concert de club underground.
La posada en escena, plena de pedaços i textures, ens mostra una estètica “do it yourself” que és pur punk. El moment del calder fumejant és, potser, l’única concessió visual a la tradició, però filtrada per una visió psicodèlica que ens fa sentir part d’un ritual.
A més, el paral·lelisme entre la bruixeria i el moviment punk dels 80 és brillant: ambdós han estat estigmatitzats com a “perillosos” per la seva capacitat de sacsejar l’ordre establert.
Feminisme anticapitalista
Hora Bruixa llança un missatge molt clar: el feminisme només és real si és anticapitalista. Denuncia com el sistema s’apropia de la lluita de les dones i la converteix en un producte de consum (com, per exemple, les infinites rutines de bellesa i skincare que triomfen tant avui dia…).
Aquest discurs es materialitza a l’escenari a través de la mànager, que actua com el símbol del capitalisme encarregat de domesticar la ràbia de les bruixes. Veiem dones poderoses que criden veritats contra el patriarcat, però que s’han de sotmetre a les ordres d’una figura que les mercantilitza.
La interpretació: Naturalitat i ràbia
El treball de Paula Castillo, Natàlia Mas i Marta Niell és sincer i honest. Aprendre a tocar instruments des de zero per a un muntatge és tota una declaració d’intencions: importa més l’actitud i la veritat que la virtuositat tècnica (tot i així, toquen molt bé!).
La proposta és brillant en els de comèdia i d’auto-paròdia; les actrius saben riure’s d’elles mateixes, i això crea una connexió molt directa amb el públic que relaxa la tensió del crit polític.
Una estructura fragmentada
Si haguéssim d’assenyalar un punt feble, seria la cohesió narrativa. L’obra funciona com una successió de gags, escenes i cançons amb molta força individual, però que a vegades pateixen per trobar un fil conductor sòlid.
Aquesta fragmentació fa que, cap al final, el ritme es pugui sentir una mica repetitiu. Tot i això, es podria argumentar que aquesta manca de “neteja” narrativa és una decisió per mantenir l’esperit punky i defugir de les estructures teatrals més acadèmiques.
Hora Bruixa és una proposta original, valenta i molt necessària. És aire fresc per a la cartellera de Barcelona, una obra que no demana permís i que utilitza el punk com a eina de pensament crític.
Un concert-ritual que invoca els fantasmes del passat per fer-nos pensar sobre els dimonis del present. Pura resistència a ritme de guitarra!
- Allò que m’ha agradat més: L’energia de la proposta. Força, ràbia, riures i molta lluita feminista.
- Allò que m’ha agradat menys: La falta de cohesió narrativa. Però està totalment salvat per l’originalitat de l’obra.
