The Feliuettes tornen a El Maldà per fer-nos riure, per remoure’ns i per fer-nos gaudir de bona música i teatre. Akelarre és la proposta que podem veure a aquesta sala barcelonina durant tot el mes de desembre, una proposta gamberra, divertida i punyent que escandalitzarà a més d’un i alliberarà a més d’un altre…
Akelarre de The Feliuettes, una defensa satírica i gamberra del feminisme
Comença l’espectacle d’una manera totalment inesperada: les tres protagonistes es reafirmen com a masclistes. I és que és molt més fàcil ser masclista en la societat on vivim: no hem de lluitar, no hem d’indignar-nos, no hem d’intentar canviar les coses… És molt més còmode ser masclista i, a més a més, és un descans!
Així de sorprenent comença l’Akelarre de The Feliuettes, una obra que manté aquest to satíric i crític en tot moment per donar-nos bones bufetades i fer-nos pensar sense alliçonar a ningú. Mitjançant cançons, música en directe i molta ironia, Laia Alsina Riera, Maria Cirici, Laura Pau i Gerard Sesé (al piano) ens conviden a gaudir de diferents escenes en la vida d’una dona que, malauradament, ens són massa conegudes…
Boníssimes interpretacions i música molt encertada
El tema del feminisme és cada cop més habitual a la cartellera teatral i això és una boníssima notícia. Però si, a més a més, li afegeixes un to satíric, ple d’humor i de crítica mitjançant rialles, la cosa és ja espectacular. I això és el que trobaràs a Akelarre, un cabaret paròdic on tres «bruixes» ballen, canten i actuen… i ho fan meravellosament bé!
Les tres veus de The Feliuettes es complementen i encaixen a la perfecció. I el treball interpretatiu també és molt encertat i, les artistes, tenen una energia diferent que sobre l’escenari crea un bon equilibri. Mentre una és més natural, l’altre és més enèrgica i l’altre té més registres de personatges. Realment, les 3 formen un trio boníssim on cadascuna destaca per les seves qualitats.
No totes les escenes funcionen
Com a quasi tots els espectacles, no tot és perfecte: hi ha cançons una mica llargues o escenes que no aporten gaire a l’espectacle (la de les compresses i tampax no em va acabar de fer el pes, per exemple). També hi ha una escena massa crua per l’essència general de l’obra, la de la Caputxeta, que, tot i ser metafòrica, està ficada de manera una mica abrupta i forçada.
Però, a banda d’això, Akelarre a El Maldà és una peça divertida i irònica que et deixarà un somriure gèlid sobre el rostre. Fa riure, sí, però també remou moltíssim per dintre, sobretot en escenes com la del vell verd o la de les princeses Disney.
- El que més em va agradar: La manera de parlar del feminisme des d’un punt de vista diferent, satíric i humorístic.
- El que menys em va agradar: Algunes escenes i cançons que no aporten gaire a l’espectacle i afluixen el ritme.
