Crítica: Akelarre – El Maldà

Crítica: Akelarre – El Maldà

The Feliuettes tornen a El Maldà per fer-nos riure, per remoure’ns i per fer-nos gaudir de bona música i teatre. Akelarre és la proposta que podem veure a aquesta sala barcelonina durant tot el mes de desembre, una proposta gamberra, divertida i punyent que escandalitzarà a més d’un i alliberarà a més d’un altre…

Akelarre de The Feliuettes, una defensa satírica i gamberra del feminisme

Comença l’espectacle d’una manera totalment inesperada: les tres protagonistes es reafirmen com a masclistes. I és que és molt més fàcil ser masclista en la societat on vivim: no hem de lluitar, no hem d’indignar-nos, no hem d’intentar canviar les coses… És molt més còmode ser masclista i, a més a més, és un descans!

Així de sorprenent comença l’Akelarre de The Feliuettes, una obra que manté aquest to satíric i crític en tot moment per donar-nos bones bufetades i fer-nos pensar sense alliçonar a ningú. Mitjançant cançons, música en directe i molta ironia, Laia Alsina Riera, Maria Cirici, Laura Pau i Gerard Sesé (al piano) ens conviden a gaudir de diferents escenes en la vida d’una dona que, malauradament, ens són massa conegudes…

Boníssimes interpretacions i música molt encertada

El tema del feminisme és cada cop més habitual a la cartellera teatral i això és una boníssima notícia. Però si, a més a més, li afegeixes un to satíric, ple d’humor i de crítica mitjançant rialles, la cosa és ja espectacular. I això és el que trobaràs a Akelarre, un cabaret paròdic on tres «bruixes» ballen, canten i actuen… i ho fan meravellosament bé!

Les tres veus de The Feliuettes es complementen i encaixen a la perfecció. I el treball interpretatiu també és molt encertat i, les artistes, tenen una energia diferent que sobre l’escenari crea un bon equilibri. Mentre una és més natural, l’altre és més enèrgica i l’altre té més registres de personatges. Realment, les 3 formen un trio boníssim on cadascuna destaca per les seves qualitats.

No totes les escenes funcionen

Com a quasi tots els espectacles, no tot és perfecte: hi ha cançons una mica llargues o escenes que no aporten gaire a l’espectacle (la de les compresses i tampax no em va acabar de fer el pes, per exemple). També hi ha una escena massa crua per l’essència general de l’obra, la de la Caputxeta, que, tot i ser metafòrica, està ficada de manera una mica abrupta i forçada.

Però, a banda d’això, Akelarre a El Maldà és una peça divertida i irònica que et deixarà un somriure gèlid sobre el rostre. Fa riure, sí, però també remou moltíssim per dintre, sobretot en escenes com la del vell verd o la de les princeses Disney.


  • El que més em va agradar: La manera de parlar del feminisme des d’un punt de vista diferent, satíric i humorístic.
  • El que menys em va agradar: Algunes escenes i cançons que no aporten gaire a l’espectacle i afluixen el ritme.

Crítica: Akelarre – El Maldà

Elia Tabuenca

Elia Tabuenca, licenciada en Filología Hispánica por la UNED, con un máster en Periodismo Digital en ESNECA. Vivo en Barcelona y trabajo como periodista cultural. Soy dramaturga y directora de la compañía LetrasConVoz y Laberinto Producciones, me encanta el teatro, la literatura y la música. Llevo más de 10 años trabajando en el sector digital, compartiendo los lugares que más me gustan de Barcelona, así como ofreciendo críticas teatrales, crónicas de conciertos, opiniones de libros y cubriendo las noticias culturales de la ciudad. Tengo un podcast cultural en Spotify titulado "Rumbo a la Cultura" donde ofrezco información quincenal sobre los eventos culturales más destacados de la ciudad. Ver mi Linkedin

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *