Consulta la cartellera de teatre a Barcelona
Fa tres mesos només que la Fundació Joan Brossa va obrir les portes del nou Centre de les Arts Lliures per estrenar-hi les primeres propostes de la temporada. Ara, el centre dona la benvinguda a la primavera amb noves propostes coherents amb la visió transgressora i innovadora de la Fundació i del mateix Joan Brossa.
Des de l’exposició La invisibilitat del Dau, fins a la coproducció amb Sixto Paz El més bonic que podem fer, passant per dos nous cicles de música i dansa, la programació oferta de març a juny a l’edifici de La Seca posa l’accent sobre la memòria històrica i la col·laboració entre generacions.
Diàlegs intergeneracionals i memòria històrica al Centre de les Arts Lliures
En una roda de premsa el passat dijous 17, Marc Chornet i Maria Canelles, codirecció artística del centre, presentaven la segona part de la temporada de la Fundació Joan Brossa al recentment estrenat Centre de les Arts Lliures. La Fundació va delinear la programació de la qual podrem gaudir del març al juny del 2022, i que segueix el model multidisciplinari del Centre.
La invisibilitat del Dau: qui era Enric Tormo?
El primer plat fort d’aquesta segona part de la temporada, La invisibilitat del Dau, treu a la llum una de les figures claus rere les cortines del grup Dau al Set, del qual Brossa va ser cofundador: la de l’impressor, gravador artístic, fotògraf i editor Enric Tormo. Aitor Quiney, curador de l’exposició, explicava a la roda de premsa amb Vicenç Altaió la influència de Tormo sobre el grup avantguardista i la seva amistat amb Brossa.
Tormo, ideòleg del grup, va introduir figures com Jung o Salvat-Papasseit a Brossa, i va ensenyar l’art del gravat als membres de Dau al Set, però la seva influència ha restat pràcticament invisible des de llavors. L’exposició se centra aproximadament entre els anys 1946 i 1951 de la vida de Tormo, i inclou documentació i fotografies inèdites que ens donen una nova visió no només de la figura de Tormo, sinó també de tots els membres de Dau al Set i de Joan Miró.
L’exposició, oberta al públic des del 17 de març, arriba paral·lelament amb l’edició d’un llibre complementari, La invisibilitat del Dau. Enric Tormo, impressor i fotògraf, on s’hi inclou tant un estudi signat pel mateix Aitor Quiney, com una selecció de més de 200 imatges vinculades amb l’exposició.
La inauguració de La invisibilitat del Dau es complementa, a més amb l’estrena del programa P.I.C. de la Fundació Brossa, nou programa d’investigació curatorial coordinat per Sílvia Galí. El P.I.C. pretén posar a disposició d’un equip de joves professionals (David Ricard Andreu, Alexander Arilla i Júlia Zapata) el llegat presentat a l’exposició, i així assegurar la continuïtat generacional de la professió i promoure noves maneres de relacionar-se amb el passat.
El més bonic que podem fer: el passat ocult de la família
Pel que fa a l’oferta teatral de la nova programació de la Fundació Joan Brossa, destaca El més bonic que podem fer, una coproducció de la Fundació i Sixto Paz, codirigida per Pau Roca i Jan Vilanova Claudín, del 17 de març al 10 d’abril al Centre de les Arts Lliures.
L’obra tracta també el tema de la memòria històrica partint del desig de Jan Vilanova de retre homenatge a la seva àvia i a la vida excepcional que va viure en el context europeu del segle XX. L’espectacle es planteja des del punt de vista del nét descobrint el passat de la seva àvia, i combina un treball d’investigació de la memòria històrica, amb el mètode pseudoterapèutic de les constel·lacions familiars.
Pau Roca n’és l’intèrpret, juntament amb Montse Colomer, qui no interpreta la figura convencional de l’àvia, sinó que actua com a presència ambigua evocant la memòria, la infància, i la tendresa familiar. L’espectacle posa èmfasi així en l’aspecte d’intercanvi generacional, i en l’exploració d’un passat no només des de l’escenari, sinó també des del públic.
La música i la dansa experimentals en dos nous cicles
La música i la dansa juguen un paper important també en l’espai multidisciplinari del Centre de les Arts Lliures, amb l’estrena de dos nous cicles dedicats a l’exploració dels gèneres: el cicle de Músiques Indòmites, i el Cicle de Danses Volubles.
Cicle de Músiques Indòmites
Xavi Lloses, curador del cicle de música experimental o Cicle de Músiques Indòmites definia aquest tipus de música a la presentació del cicle com a “indòmita”, ja que “han de ser músiques indomables, ferotges, fermes i compromeses per tal de sobreviure fora del cicle comercial” que es programa habitualment.
Per tal de representar aquesta temeritat musical, el cicle agrupa 12 artistes de diferents corrents musicals per parelles. La selecció té en compte tant el diàleg sonor que es pot establir entre els artistes, com un criteri intergeneracional que segueix amb la línia programada per la Fundació, fent interactuar figures consolidades i grans representants de la disciplina amb artistes emergents actuals. Cada sessió inclou una intervenció sonora de cada artista, així com un espai lliure per tal que els músics comparteixin el què desitgin.
Les sessions que constitueixen el cicle són les següents:
- Eli Gras & lo Casino (9 març)
- Barbara Held & Núria Andorrà (23 març)
- Susana López & Shoeg (6 abril)
- Mercè Capdevila & Núria Jiménez (20 abril)
- Santi Vilanova & Jose Manuel Berenguer (4 maig)
- Llorenç Barber & Montserrat Palacios (18 maig)
Cicle de Danses Volubles
El Cicle de Danses Volubles ocuparà diversos espais del Centre de les Arts Lliures aquesta primavera per portar la dansa més enllà de l’escenari. El cicle està organitzat per Anna Rubirola, del col·lectiu Big Bouncers, i presenta 4 peces que posen el cos al centre, fent-lo dialogar amb la paraula, la veu o el so. El resultat són peces que tenen la voluntat de suggerir, deixant llibertat a l’espectador.
El cicle arrencarà el 27 d’abril amb Concrete Matter, de Los detectives, que parla del cos des de la intimitat i les possibilitats sensorials, i que convida a les mares a la creació i a l’escena, establint un relat femení de dues generacions. El 25 de maig és el torn d’Amaranta Velarde amb Apariciones Sonoras, que s’inspira en el fenomen de la sinestèsia per fer dialogar el so, el cos, i les seves possibilitats plàstiques.
L’1 de juny, el mateix col·lectiu Big Bouncers aprofita el 10è aniversari del seu espectacle Big Bounce per recuperar la peça i reflexionar sobre l’origen, i tots els futurs possibles que en poden derivar. Finalment, el cicle es tancarà el 8 de juny amb el brasiler Joao Lima i Cavalho do Cão, traduït literalment com a “cavall del gos”, que explora la multiplicitat de sentit de les coses a través d’un treball molt físic del cos i de la intervenció de la veu.
A part d’aquestes propostes primaverals, el Centre de les Arts Lliures de la Fundació Brossa comptarà també amb molts espectacles més, des del text de Joan Brossa El déu del tant per cent amb música d’Ovidi Montllor, fins al circ de Madame Gaüc amb Fil, l’espectacle gastropoètic Big Bang de La Decimonònica, El carrer de Txernòbil de Svetlana Aleksiévitx amb direcció de Joaquim Armengol, Reiseführer de Ferran Dordal i La Ruta 40, Les bones intencions de Marc Artigau i la cia. Sala Trono, o El jardí de Lluïsa Cunillé produïda per Centaure Produccions i sota la direcció d’Albert Arribas, entre moltes altres propostes que podeu trobar a la web de la Fundació Brossa.
