Crítica: Agárrate – Teatre Eòlia

Consulta la cartellera de teatre a Barcelona

3.5 out of 5 stars (3,5 / 5)

“Agárrate” és l’original i reivindicatiu cabaret que podràs veure al teatre Eòlia. Nascut com a treball final de grau dels estudis d’Interpretació a Eòlia Escola Superior d’Art Dramàtic, es presenta al públic apuntant ben alt.

Sota la direcció escènica, dramatúrgica i coreogràfica de Roberto G. Alonso, qui té més de 20 anys de trajectòria professional, els actors emergents han pujat a l’escenari per fer-lo seu. Fent-se possible la posada en marxa per la jove companyia Puro Trámite.

Agárrate: una mirada crítica a la societat actual

La proposta “Agárrate” neix de les preocupacions actuals dels joves integrants del cabaret que aporten una mirada moderna i ferotgement crítica per generar consciència. D’aquesta manera l’enginyós guió aborda diferents conflictes socials amb conversacions iròniques que freguen la comicitat.

Els 8 actors i actrius interpreten personatges amb personalitats diferenciades que permeten a l’espectador aproximar-s’hi fins a sentir-s’hi reflectit. Perquè els personatges fan de mirall de la societat en què vivim, interpretant ells d’aquesta manera a la vida mateixa.

“Agárrate” és un cant a la llibertat, la qual es reivindica en cada moment. Els joves actors desafien l’heteropatriarcat, i es llencen a l’abisme prohibit per la norma hegemònica. El feminisme, el masclisme, la violència de gènere, la diversitat sexual… a l’obra s’aborden aquells temes més preocupants de manera descarnada i sempre des d’una perspectiva refrescant, juvenil i actual.

Tanmateix, el guió es perd en l’ambició que té, ja que en poc temps es llença més informació de la que el públic pot assimilar. Es passa de l’actuació al discurs llarg sobtadament per explicar de manera didàctica la problemàtica social dels temes que aborden. Fins arribar al punt que sembla que donin una classe magistral on la interpretació desapareix sense previ avís. La qual cosa desemboca en actuacions irregulars i amb falta de convecció. 

Un cabaret sense límits al Teatre Eòlia

La duració de la peça és de 90 minuts d’intensitat pura. Amb un ritme accelerat ja des de l’inici de la funció no tindràs temps d’avorrir-te. Perquè ball, cant i música es fusionen sota un escenari on les cançons són acompanyades per una coreografia en la qual participen tots els personatges. Canten per fer-se escoltar, i ballen per fer-se veure amb el propòsit de visibilitzar tabús que encara estan latents en la societat actual.

A més, no hi falta la vestimenta especial per l’ocasió que guarda l’essència del cabaret. Els intèrprets es vesteixen i es desvesteixen llenceria de cabaret constantment. I els diferents temes socials que s’aborden a l’obra involucren a l’espectador trencant les 4 parets i fent-los partíceps de l’actuació.

Encara que l’escenari poc decorat, quasi buit i petit limiti l’espai d’actuació (i tenint en compte que es tracta d’un treball de fi de grau), s’aconsegueix crear un ambient que irradia vitalisme. Així, la posada en escena es redueix al piano i a les cadires que permeten maximitzar l’efecte musical del cabaret. I a una cortina semitransparent per crear un doble escenari de fons quan el protagonisme recau al diàleg.


  • El que més m’ha agradat: l’humor i la ironia actualitzada a la nostra època amb el qual aborden els temes, i el missatge que es transmet.
  • El que menys m’ha agradat: en alguna ocasió costava seguir el fil dels diàlegs que eren solapats pel so del piano.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *