Al Teatre Eòlia hi podeu veure Angèlika, un muntatge calidoscòpic. Un muntatge que barreja diferents llenguatges teatrals per explicar-nos una història… un conte… una història… un conte… que podria ser, i és, la nostra.
Angèlika, una obra revolucionària al Teatre Eòlia
Antígona es rebel·la contra el sistema legal, encapçalat pel seu oncle, Creont, mentre Ismene intenta adaptar-se a les lleis existents i vol trobar-hi allò que tenen de bo… El seu cosí, Polínices, fill de Creont, acabarà caient amb Antígona, mentre Ismene plora desconsolada perquè ha descobert que tot allò en què creia és una fal·làcia.
… No! No! No! No és això. Angèlika, historiadora de l’art, demana ajuda a la seva germana, Sofia, per fer un acte revolucionari que obrirà els ulls al món. Haurà d’esquivar un oncle que ara és el cap del govern i un sistema judicial que va de bracet amb el sistema polític. Vol cremar el Gernika. Una pintura que, per primer cop en la història, ha sortit del Museo del Prado.
Angèlika ens parla d’història de l’art i, al mateix temps, ens parla de la corrupció sistèmica en què vivim. Una corrupció que, en alguns casos, es pot qualificar, fins i tot, com a «obra d’art». Una corrupció que va començar a l’antic Egipte i que ja no ens ha deixat. Poder i corrupció són inseparables. Almenys, en aquell món fictici en què han ubicat la seva història, un lloc que es diu New Barcelona. Un lloc molt i molt llunyà. Molt llunyà però molt similar al nostre món.
Molt bones interpretacions i persontages molt humans
Mariona Esplugues (Angelika), Carla Pueyo (Sofia), José Pedro García Balada (oncle polític), Rosa Galindo (jutge), Marc Arias (secretari d’estat), Pol Forment (cosí i advocat). Tots, d’una manera o una altra, van mostrant moments en què els seus personatges semblen tenir trencadís on cadascú té un lloc molt definit en la història…
Però, com deia en Groucho Marx, «aquests són els meus principis, i si no li agraden, en tinc uns altres.» Els personatges d’aquesta història no són arquetips, tenen humanitat i, encara que sigui a llambregades curtes, ens mostren que els mou alguna cosa més, a part de l’ambició i el poder, o la rebel·lió i la reivindicació. Tots estan convençuts que, allò que fan, ho fan perquè és el millor. Molt bones interpretacions on no hi ha ningú que brilli més que un altre, però on cadascú fa que la resta de companys tingui llum pròpia. Un treball en equip excel·lent, molt ben dirigit per Josep Galindo
L’escenari no necessita gairebé res: unes quantes cadires, un parell de micros i un marc immens de fons on es projecten obres d’art, i on s’hi superposen casos de corrupció, i noms de polítics i de jutges. Noms que tots coneixem i identifiquem amb la corrupció que ha esquitxat el nostre país… el país de New Barcelona.
Angèlika, al teatre Eòlia, és un muntatge que ens fa partícips del que passa a escena. Nosaltres formem part del que hi passa. No ens en podem desenganxar. I ens fa remoure a la cadira, ens incomoda i, al mateix temps, ens fa pensar.
Angèlika ens recupera el mite d’Antígona i el porta al segle XXI… però la pregunta és la mateixa: les lleis injustes s’han de complir perquè són lleis? Què fem nosaltres davant la injustícia? Angelika arriba fins al final… què farem nosaltres? Publicarem les nostres queixes a Twitter (que ara es diu X)?
- El millor de l’obra: text i interpretació.
- El pitjor de l’obra: hi ha elements tan metafòrics, que es perden (micròfon i gravació «la fiscalía te lo afina»)
— COMPRAR ENTRADES —
