Clarissa, interpretada per Clara Garcés, és una dona a qui tot li va malament: la seva vida personal, familiar, la feina… tot va de cap per avall… i Clarissa només hi veu una sortida: el suïcidi. Però a Clarissa tot li va malament… i quan és tot, és tot… el suïcidi, també. No és tan fàcil i sempre li surt un entrebanc o un altre. Però, entre temptativa i temptativa fallida de suïcidi, sembla que la vida comença a donar un tomb i, potser hi hagi una mica de llum al final del túnel. Potser. Al final del túnel.
Clarissa torna La Badabadoc amb Clara Garcés
En un escenari buit només hi trobem a Clarissa a una cadira de barberia multiús d’on anirà traient elements que l’ajudaran a explicar-nos la seva història, i un assecador de cabell que, de forma molt original (patenteu la idea!!!), han convertit en llum de sostre.
Clara Garcés interpreta molt bé, amb molta energia i molta naturalitat a Clarissa, un personatge que tant està eufòric com trist, que tant és ple d’energia com completament baix de forma. Clara Garcés dona vida a Clarissa i la fa del tot creïble. Fa que Clarissa sigui real, deixi de ser només un personatge i passi a ser algú que coneixem i que parla amb nosaltres… per exemple, a la perruqueria.
Clara Garcés, a més, també dona vida als personatges que, de forma puntual, apareixen en la vida de Clarissa: la farmacèutica, la carnissera, la perruquera, el florista, el pare, un infermer… Són moments puntuals, però també apareixen de forma plena.
Un text de Carlos Be ple de vitalitat i humor
El text de Carlos Be és ple de vitalitat, malgrat el tema del suïcidi. I aconsegueix que el públic rigui amb Clarissa, no de Clarissa… i que riguem tots encara que ens estiguin parlant d’un tema tan seriós com el suïcidi. Perquè el personatge de Clarissa està molt ben escrit, ple de matisos, de contradiccions, personalitat… no és un personatge gens pla. Lali Álvarez aconsegueix combinar el text de Carlos Be i el talent de Clara Garcés per crear un espectacle ple de llum i ple d’optimisme.
Clarissa, a la Badabadoc, és un monòleg que ens farà riure amb un personatge que compartirà amb nosaltres els riures. Riem amb Clarissa, no de Clarissa. Un espectacle que crea una gran comunió entre l’escenari i el públic.
- El millor de l’obra: el text de Carlos Be i la interpretació de Clara Garcés.
- El pitjor de l’obra: la interacció amb el públic s’acaba quan acaba amb l’obra… estaria bé compartir els post-its i deixar que tots puguem escriure allò que no hem d’oblidar.
— COMPRAR ENTRADES —
