Què passa després d’una ruptura? Què fem amb tot el que tenim a dins que ens omple tots els racons? Això és Dipòsit Ple, al Teatre Gaudí. Un text de Gisela Guitart que explica la història d’una parella de noies que es coneixen un dia, per casualitat…
«I tu? Tens gat?»
Dipòsit Ple, una obra de teatre sobre l’amor i el desamor
Una trobada fortuïta que serà un canvi total en la seva vida. Una vida que omplen amb viatges, projectes, una gata, trobades, amics… Una trobada que les porta a viure intensament durant 5 anys. I que ha de durar més perquè ja estan preparant un viatge…
I, de sobte, una de les noies diu que no pot continuar, que plega, que s’ofega. S’estimen, molt, però una de les noies no en té prou… i se’n va.
L’altra ha d’assumir el xoc que li representa aquesta ruptura i intentar entendre què ha passat i, també, gestionar el dipòsit que li ha quedat ple de records, de vivències, d’amor… Què ha de fer amb tot allò que l’omple?
La Júlia Calzada i la Gisela Guitart sota la direcció d’en Roc Esquius.
La Júlia Calzada i la Gisela Guitart són les dues noies, dirigides per en Roc Esquius. En un escenari gairebé buit, només les dues noies i el text omplen l’escenari. Al fons, un dipòsit que es va buidant i omplint a ritme del text.
La Gisela Guitart és la noia que es queda i que enceta un diàleg amb la Júlia Calzada. Un diàleg estrany que, de vegades, ens inclou a nosaltres; de vegades, és una reproducció dels seus records; sovint és només una personificació dels seus propis pensaments… una personificació que té molta vida i, més d’un cop, molta sornegueria.
L’escenografia té pocs elements i no en calen més: unes caixes on seure, moltes fotos i el dipòsit al fons, que s’omple i es buida.
«Un dipòsit de pena.»
El text fa que les dues dones ens interpretin el passat, el present, el que era i el que creuen que era… i també trenca la quarta paret per ficar-nos als espectadors en aquesta història d’amor. Perquè, malgrat tot, és una història d’amor. Una història que ens fa creure en l’amor i en viure’l amb intensitat.
Un muntatge ple humor i tendresa
Dipòsit ple, al Teatre Gaudí, és un bon muntatge que, sense grans parafernàlies, ens parla de l’amor, de la vida… i de les ganes que tenim tots de viure-ho tot amb intensitat. Un muntatge que fa servir l’humor i la tendresa per parlar-nos de la convivència, de la parella, de les relacions.
Dipòsit ple és una obra que ens fa creure que, malgrat tot, sempre trobarem algú que ens estima, algú a qui estimar. Que sigui recíproc o no, és irrellevant. El que compta és l’amor.
«Ningú no mor d’amor, diuen».
- El que m’ha agradat més: les interpretacions de Júlia Calzada, amb una interpretació molt fresca i natural, plena d’humor; i de Gisela Guitart, més continguda, gens sobreactuada: sap transmetre el drama sense fer un drama.
- El que m’ha agradat menys: el dipòsit del fons hauria de ser més visible. Sobretot, en els moments en què s’omple i e es buida. Si no, costava de veure-ho.
