El Bufón del Rey Lear ha tornat a la Sala Fénix. Si encara no l’heu vist, és el moment. Un monòleg escrit, dirigit i protagonitzat per Felipe Cabezas que us deixarà bocabadats. Tot i que el text és de l’any 2017, allò que s’hi diu és ben actual… i sovint, per desgràcia!!!
El bufón del Rey Lear, un monòleg àcid, corrosiu, irònic…
Aquest Bufó fa molt bé la seva feina: és àcid, corrosiu, crític, irònic… i molt càustic. Ningú no es salva dels seus comentaris esmolats i encertats.
En Felipe Cabezas fa una interpretació meravellosa en aquest muntatge. Hi trobareu clown, drama, tragèdia, mim, humor, màscares… i tot està molt ben fet, molt ben lligat… molt, molt ben interpretat.
El Bufón del Rey Lear és un text que agafa un dels personatges de Shakespeare i, mentre ens explica l’obra d’on ha sortit, aprofita per llançar dards a tot i a tothom. Alguns dards només punxen una mica, altres dards són realment feridors… però sempre, sempre són molt encertats.
Una barreja del Rei Lear amb l’actualitat
El text barreja l’argument del Rei Lear, de Shakespeare, amb l’actualitat… però el text és de 2017 i l’actualitat de què parla és del 2017… malauradament, el temps ha passat, i l’actualitat del 2017 és encara actual. I allò que no funcionava al 2017 continua sense funcionar.
L’escenografia i la il·luminació, com sempre, estan molt ben dissenyades i funcionen molt bé amb el text i la interpretació.
El vestuari i la caracterització són una creació molt acurada al servei del Bufó, de Felipe Cabezas. I no volem deixar-nos les màscares: una creació plena de caràcter!
El Bufón del Rey Lear, a la Sala Fénix, és un muntatge que ens mostra que els teatres petits fan teatre molt gran. Un text molt intel·ligent i ben escrit que agafa cos amb la interpretació excepcional de Felipe Cabezas.
El Bufón del Rey Lear, a la Sala Fénix, s’ha de veure, tant sí com no. Que no us ho expliquin!!! Aneu-hi!!!
- El que m’ha agradat més: tot, el text, l’escenografia, el vestuari, el maquillatge… i, sobretot, la interpretació de Felipe Cabezas. Quina meravella!
- El que m’ha agradat menys: No hi ha res que no m’hagi agradat. És un muntatge que es pot veure, i tornar a veure, i sempre hi trobareu coses noves.
