[usr 4 img=»03.png»]
El Teatre Poliorama de Barcelona ens ofereix, fins al 30 de maig, una molt bona adaptació de la breu novel·la de Gabriel García Márzquez «El coronel no tiene quien le escriba«, dirigida per Carlos Saura i protagonitzada per Imanol Arias, Ana Villa i Cristina de Inza (que s’alternen el paper de la dona del coronel).
El coronel no tiene quien le escriba arriba al Teatre Poliorama
«El coronel no tiene quien le escriba» va ser publicada l’any 1961 i és una de les obres més populars de Gabriel García Márquez. Ara, aquesta reconeguda peça, gira pels teatres de tot Espanya després d’haver-se hagut d’adaptar als canvis i normatives de la pandèmia.
El pas dels anys i el respecte cap als més grans
La història ens parla d’un vell coronel que espera una pensió que mai arriba. I del temps que passa mentre aquest coronel camina amunt i avall, parlant, pensant i reflexionant.
Aquesta sensació es reflecteix molt bé en l’obra, on podem sentir el pes dels anys damunt del coronel, dels seus peus i de la seva forma de trepitjar, amb aquestes botes de militar poderoses i humides. Es respira un profund respecte cap a la gent gran en les paraules de García Márquez, que Saura no ha volgut ometre.
Deia Imanol Arias en la roda de premsa que «el coronel no tiene quien le escriba pero tiene quien le quiera», que no és poc important, sobretot quan ens fem grans.
Una versió molt fidel i una adaptació excel·lent
Es tracta d’una versió molt fidel a l’obra original, representada en castellà i en un sol acte de 90 minuts. Els cinc actors no sobreactuen gens ni mica; cal destacar que l’acció es desenvolupa al Carib, en un poblet perdut de Colòmbia, i mantenen el llenguatge sense afegir accents forçats o falsos. Les referències musicals ens han semblat molt ben trobades.
El ritme de l’obra, però, és una mica lent (i el volum massa baix) i a l’inici ens costa entrar-hi; l’escenografia és molt minimalista i molt encertada. En un Poliorama gairebé ple, tot i les restriccions, hem pogut sentir l’entusiasme del públic, emocionat per les interpretacions i per poder tornar-hi!
- El que més m’ha agradat: l’adaptació que es fa de la novel·la, molt bona!
- El que menys m’ha agradat: els primers minuts costen d’enganxar…
