A El quadern gris a la Gleva Teatre hi podreu trobar en Josep Pla. En persona. Teatre íntim, proper, ple de calidesa. Un muntatge d’en Joan Ollé de l’any 2009 que no ha perdut un bri de força. Un muntatge ferm, ben fet, amb molt bon ritme.
El quadern Gris a La Gleva, una obra protagonitzada per Josep Pla
En Joan Anguera és en Josep Pla. No l’interpreta. No li cal. És en Josep Pla reencarnat. Tenim al davant l’escriptor que ens parla, en primera persona, i ens recita, ens dicta i ens explica el seu Quadern Gris. El vestuari, el gest, el parlar… l’actor desapareix i apareix l’autor.
I en Josep Pla fa ús de tota la sornegueria que el caracteritza. Una sornegueria que respira en cadascuna de les seves paraules, dels seus gestos, de la seva manera de dir les coses. Però no fa servir aquesta sornegueria per riure’s de nosaltres… la fa compartida i ens fa participar del seu sentit de l’humor, fi i elegant. Quan ell riu, nosaltres també riem.
Joan Anguera és en Josep Pla
En Joan Anguera fa que l’home sorrut, que es mira les coses amb perspectiva, que hi planta una ironia molt particular a cada cosa que veu… sigui un home proper amb qui aniríem a passejar amb la seva vela i, després, com feia ell amb els seus amics, a fer un dinar.
El quadern Gris, a més, té el luxe de tenir la música en directe. En Joan Alavedra, a l’acordió, posa la música a les paraules d’en Josep Pla… i així podem escoltar la Sardana de l’Empordà, o la Sardana de les Monges del mestre Garreta, o l’Edith Piaf… una música que ens fa sentir propers els textos d’en Josep Pla… que fa que siguin també música.
L’escenografia no necessita massa coses… la taula d’en Josep Pla, llibres, un got de vi… i un bon joc de llums que fa que tot es torni negre, menys en Josep Pla, davant nostre. Com un far.
El quadern gris, a la Gleva Teatre, és un bon muntatge que ens fa propera la literatura catalana. Un bon muntatge que ens mostra una llengua catalana viva i plena de matisos. Un bon muntatge que ens fa viure un text que no va ser escrit per a ser representat i, tot i això, aquí el trobem representat i ple de vida. El Quadern Gris, a la Gleva Teatre, és teatre i amor per la llengua.
- El millor de l’obra: la interpretació de Joan Anguera, la seva dicció, i la seva sornegueria. La música en directe d’en Joan Alavedra.
- El pitjor de l’obra: si li hem de posar un però… direm que en Josep Pla no portava unes sabates esportives, encara que fossin fosques. Portava sabates bones (com la maleta de pell per anar a París), o espardenyes. I això seria l’única cosa que, si hem de ser posar-hi un «però», hi trobaríem.
— COMPRAR ENTRADES —
