Crítica: “La Flauta Màgica” de Dei Furbi és un divertit conte a cappella on s’enfronten les forces del bé i del mal

Nota: 8.5 sobre 10

La Flauta Màgica de Mozart s’ha representat tantes vegades que fins i tot aquells que no l’han vista coneixen les seves cançons i emblemàtics personatges com l’ocell Papageno. El que la majoria potser no ha vist encara és la divertida versió que ha fet la Companyia Dei Furbi i que ens ofereix La Seca-Espai Brossa. Es va estrenar en aquest mateix espai el 2013 i ha guanyat el premi al millor espectacle musical del 2014.

Què té de diferent aquesta proposta? Doncs gairebé tot perquè és una versió lliure sense música d’orquestra. És un espectacle a cappella en què els intèrprets només compten amb la seva veu per representar aquesta famosa òpera de Mozart. Difícil, no?

Els actors de Dei Furbi usen només la veu per interpretar la música de Mozart

La Companyia Dei Furbi, dirigida per Gemma Beltran, agafa peces clàssiques com aquesta, les passa pel sedàs i les capgira convertint-les en una de nova (tot i que són freqüents les referències a la part de l’original en què estem). Segons Beltran “el que ens interessava en aquesta ocasió era unir teatre i música, no fer un musical”. Per això combinen en la mateixa proporció música, textos i llenguatge no verbal per desenvolupar la trama que a grans trets és la següent.

Perseguint una serp, el príncep Tanino s’interna en els dominis de la Reina de la Nit que li ensenya una imatge de la seva filla, segrestada per Sarastro. Tanimo s’enamora i decideix salvar-la a canvi de la seva mà, amb l’ajut de l’home-ocell Papageno. Quan arriben al temple de Sarastro han de passar una sèrie de proves que els permeten salvar la princesa, allunyar-la de la seva mare i acabar amb el mal.

En aquesta versió s’han eliminat les referències al ritus d’iniciació maçònica presents en l’obra original per oferir-nos un conte en què s’enfronten les forces del bé i del mal i on, per descomptat, triomfen els bons gràcies a la col·laboració entre Tanino i Papageno.

En el programa de mà es defineix l’obra com “un himne a la fraternitat universal” i així és perquè la música  dóna forces a Tanino i Papageno per travessar la foscor i arribar a la llum.

La Flauta Màgica de la Companyia Dei Furbi és una obra de conjunt en què tots els actors tenen el seu espai.  Formen un conjunt molt equilibrat però en el qual destaquen els personatges principals: Tanino (Robert González), Papageno (Marc Pujol), la princesa (Anna Herebia) i la Reina de la Nit (Queralt Albinyana). Tots ells complementen el cant amb unes interpretacions molt gestuals plenes de tocs d’humor. Hi ha algunes escenes molt divertides.

“La flauta màgica” és una versió molt divertida que apropa l’òpera a tots els públics

La tipificació dels personatges (el príncep, la princesa, el malvat, l’amic fidel i divertit, la gelosa mare, etc ), l’ús de màscares (caretes anti-gas, bosses de plàstic al cap) i l’acolorit vestuari que ens recorda els bufons de la Cort, apropen aquesta adaptació a la Commedia dell’Arte (espectacle improvisat de carrer molt popular durant el Renaixement italià).

La versió de La Flauta Màgica que ens ofereix De Furbi és ideal per veure en família perquè segur que agradarà a grans i petits. També poden anar-hi aquells ja l’han vista abans però senten curiositat per aquesta divertida proposta a cappella o aquells que pensen que les òperes són avorrides (descobriran que no és així). És una excel·lent·lent manera d’apropar l’òpera a tothom.

 

Dades tècniques de LA FLAUTA MÀGICA a La Seca-Espai Brossa

  • Dramatúrgia i direcció: Gemma Beltran
  • Direcció musical: David Costa
  • Actors: Robert González, Queralt Albinyana, Marc Pujol, Anna Herebia, Marc Vilavella, Jordi Llordella
  • Producció: Baubo SCCL

Lluïsa Guàrdia

Filòloga i periodista cultural. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *