La pell fina torna a Barcelona aquest estiu. L’obra estrenada a la Sala Flyhard la temporada passada segueix acumulant èxits i aplaudiments per tot el país. Carmen Marfà i Yago Alonso signen l’autoria d’aquesta comèdia atual, fresca i molt barcelonina.
La pell fina, una comèdia molt actual que et farà riure de principi a fi
La pell fina ens presenta a quatre amics que es retroben una nit d’estiu després de que una de les parelles acabin de ser pares per primera vegada. El xoc entre la parella que acaba de començar i la parella que acaba de parir és inmediata i les dues vides, tan properes i llunyanes al mateix temps, són a punt de colisionar.
I la col·lisió frontal vindrà quan el Nacho, amb un to bromista i divertit, diu que el bebè que acaba de nèixer és lleig. A partir d’aquí, esclata la caixa de Pandora i totes aquelles veritats mai dites sortiran a la llum.
Les veritats incòmodes, tot allò que és políticament incorrecte i la sinceritat portada a l’extrem són alguns dels temes que es posen sobre la taula en aquesta obra de teatre. Perquè tothom estarem d’acord amb que dir la veritat sempre està bé, però, cal dir-la SEMPRE?
Un análisi de la sinceritat, de com es diuen les coses, quan es diuen les coses i per què es diuen les coses és el que ens proposa aquesta comèdia. I ho fa d’una manera tan natural, tan verosímil i tan propera a la nostra realitat que ens sentim interpel·lats en tot moment.
Uns actors i actrius que semblen els nostres amics
Biel Duran, Ricard Farré, Laura Pau i Laura Porta són els quatre protagonistes de La pell fina. I els quatre aconsegueixen presentar-nos a persones reals que són fàcilment reconeixibles a la societat barcelonina. Estan molt ben definits, molt ben presentats i molt ben interpretats.
Una de les claus d’aquesta proposta teatral és que l’obra és com un mirall. Tot el que succeeix es tan de veritat i tan proper que, fàcilment, podriem veure’ns nosaltres en una situació semblant. La manera en com tot l’equip han sabut capturar el moment, a la gent i a les «modes» que hi ha avui dia a Barcelona fa que sigui una peça brillant i hilarant. Perquè no res hi ha més sa que riure’s d’un mateix/a i fer-ho amb tantes ganes i amb tant bon humor.
Cal esmentar, també, el disseny d’escenografia d’Elisenda Pérez que aconsegueix situar-nos en un típic terrat d’avui dia: amb llumetes, amb sofàs fets de palets i amb una essència de «modern de Barcelona». En conjunt, tota l’obra respira actualitat, respira modernitat i respira Barcelona (encara que visquem a 20 minuts en tren de la ciutat, que mai són 20 minuts, en realitat!).
Sincerament, feia molt de temps que no veia una comèdia tan ben feta com La pell fina: divertida, senzilla, natural i sense caure en el tòpic del riure fàcil. Perquè aquí riem dels silencis, riem de tot allò que hi ha a l’ambient però ningú diu i sobretot riem de nosaltres mateixos.
- El que més m’ha agradat: La naturalitat de la proposta. Una obra-mirall on reflectir-nos per analitzar-nos, millorar i, sobretot, riure de nosaltres mateixos!
- El que menys m’ha agradat: Res. Trobo que és una joia de principi a fi.
