Aquest estiu, La Pell Fina torna a Barcelona, concretament, al Teatre Borràs. Una obra que es va estrenar a la Sala Flyhard amb moltes funcions amb «sold out» torna ara a la nostra ciutat, després d’una gira per Catalunya. Un gran èxit escrit per Yago Alonso i Carmen Marfà, un tàndem creatiu que ja va triomfar amb «Ovelles» i que, ara, torna a aconseguir l’ovació del públic amb una nova comèdia actual, fresca i divertidíssima.
A Espectáculos BCN hem tingut l’oportunitat de parlar amb en Yago Alonso i que ens expliqui una mica més sobre aquesta comèdia que està triomfant.
- 1) Quina va ser la motivació, l’espurna, per començar a crear aquesta obra?
És una obra que ve de lluny. Vam començar a pensar-la el 2019 perquè la vam presentar al Singlot. Nosaltres volíem parlar sobre els límits de la veritat: fins on podem ser sincers i fins a on hem de ser sincers. Sobretot estàvem motivats pel que es viu a les xarxes socials: quan no tenim a la gent al davant, quan no veiem a les persones, ens atrevim a dir unes coses i d’unes maneres que, si les tinguéssim davant no ho faríem igual. L’espurna va venir una mica per aquí.
A més a més, vam escriure l’obra després de la pandèmia i va coincidir amb el naixement de la nostra segona filla; tota aquesta experiència va acabar de donar-li forma al text. Ens va passar una mica com amb «Ovelles» que, uns 15 dies abans d’estrenar-la, va néixer la nostra primera filla.
Així que nosaltres també necessitàvem parlar del procés de la maternitat i com es viu actualment: com et projectes com a pare o mare, tot el que vols fer per fer-ho tot bé, la sobreinformació que hi ha avui dia… Voler ser els pares perfectes, però els fills arrasen amb tot i tot el projecte que tenies al cap es dona de cop contra la realitat.
- 2) Aquesta obra ha estat creada juntament amb Carmen Marfà. Com va ser el procés d’escriptura a 4 mans?
Nosaltres ens vam conèixer treballant i, després, vam començar a ser parella. I un dels nostres hobbies és escriure. Hi ha gent que se’n va en bici amb la parella, va a esquiar… Nosaltres compartim escriure. Ens sembla un hobby divertit. Ho fem tot de manera conjunta: anem construint els personatges, els conflictes i, fins i tot, en el moment de picar el text també ens posem junts.
- 3) El tema principal és la sinceritat o, més ben dit, l’excés d’ella. Com creus que seria la manera ideal de ser sincers, però alhora ser delicats?
Ostres, és clar… Nosaltres ho plantegem a l’obra, però no acabem de donar la resposta. Jo crec que una cosa que sí que fem a La Pell Fina és plantejar que el moment que una persona rep les coses és també important. És a dir, no és el mateix dir-li a una mare que el seu fill és lletget quan acaba de tenir el bebè fa quaranta dies, que fer-ho tres anys després. El moment és important. No només és important el què diem, sinó també quan ho diem. Hem d’empatitzar amb la persona i el moment vital que està vivint.
Crec que durant l’obra nosaltres remarquem que és important perseguir sempre la veritat, però la manera com ens diem les coses també importa. I a vegades sembla que amb les presses del dia i la velocitat on vivim la societat no ens deixi dedicar un moment a pensar com hem de dir alguna veritat incòmoda, o si l’hem de dir.
També una cosa que ens vam plantejar durant l’escriptura de «La pell fina» és el senzill que és riure dels dèbils. És un tema del qual es parla molt quan es debat sobre els límits de l’humor. Normalment, la gent que es queixa dels que els hi posen límits a l’humor, solen ser persones amb privilegis i utilitzen l’humor per riure dels dèbils. I és que riure dels dèbils és molt fàcil perquè no es poden defensar. En aquest sentit, el personatge del bebè que apareix a l’obra és un exemple evidentíssim.
- 4) A més de la sinceritat, a l’obra es tracten molts altres temes com, per exemple, la maternitat, el fet de fer-se grans, el masclisme que segueix existint en les relacions de parella, fins i tot les que semblen més modernes, l’amistat… Quin és, per tu, el missatge (o missatges) que volies comunicar amb aquesta obra?
Doncs que ser pare és molt xulo, però alhora és complicat. I és importantíssim la comunicació de la parella i el respecte en aquest moment tan difícil. Tot es converteix en una muntanya russa i és molt difícil tenir aquells moments de pausa i calma mental per analitzar el que s’està vivint. Això es va fer més palès amb la segona criatura.
De tot això volíem parlar; de la mateixa manera que les «injustícies» que hi ha dins el món de la maternitat. I és que la dona té tota la càrrega i el pare, per molt que vulgui ajudar i formar-hi part, no pot alletar al seu fill, per exemple.
És important sortir de la situació i saber que tot allò és temporal. Que tot té solució i que, per tant, és important mantenir el respecte amb la parella i la comunicació.
- 5) Aquest estiu torneu a Barcelona després d’una gira a més de 30 ciutats i amb «sold outs». Quin creus que és el secret d’aquest èxit?
Crec que, en part, és perquè el text que hem creat connecta amb la gent. Perquè a nosaltres ens agrada molt escriure sobre com està la societat actualment, amb personatges actuals i problemes d’ara. I això permet que el públic pugui veure’s reflectit amb l’obra, pugui veure a uns amics, als fills, als pares…
Però hi ha cosa que és evident: el repartiment. Sé que moltes vegades es diu «El procès d’assaig ha sigut fantàstic», però en aquest cas ha sigut així. Ells no es coneixien, no havien treballat junts, però des del primer dia es va crear com una família i ara s’han fet amics.
Tots quatre porten la comèdia a dins i en tots els assajos venien amb propostes de personatges i, fins i tot, hi ha gags que són seus. Com cadascú ha trobat el seu rol a l’obra i crec que això ha estat una de les claus, perquè tots ells respiren sinceritat.
Comprar entrades
