En Ramon Madaula ha escrit Loop, una comèdia, que també protagonitza, i la posa en escena, a la Sala Flyhard.
El punt de partida és tòpic: un pare i una filla discuteixen. La filla té 25 anys, el pare es mou entre els 50 i els cinquanta-tants. Dues generacions que s’enfronten contínuament.
Loop, una comèdia de Ramon Madaula sobre el confrontament de generacions
L’Emma no entén la postura del Toni, el seu pare. Troba que es fica en tot on no el demanen, que opina massa sobre la seva vida, que no sap de què parla… En Toni, des de la seva postura de pare, intenta aconsellar la seva filla sobre el futur, sobre la vida…
Però res no és el que sembla. I potser en Toni només fa que reproduir allò que van fer els seus pares amb ell, quan ell era jove i era el que no escoltava. I potser l’Emma es trobarà en el fet que ella també, algun dia, haurà de fer el paper que ara fa el seu pare… i que abans havien fet els seus avis.
«Facis el que facis, mai em decebràs, d’acord?»
Perquè la vida és un cicle. I els testos se semblen a les olles i tots acabem fent el mateix que havíem jurat que mai no faríem. Acabem sent una còpia (i no sempre una bona còpia) dels que ens havien precedit.
Un text amb molt d’humor i molta tendresa
El text de Ramon Madaula és, malgrat l’humor i moments de molt mala llet i de sornegueria, un text molt tendre. No jutja, només exposa una realitat que moltes famílies viuen cada dia. Els joves amb ganes de viure sense que ningú els digui res. Els més grans amb ganes d’evitar ensopegades als joves. L’experiència és un grau, sí, però no sempre és garantia de res.
«Pare, en deixes 300.000 pessetes?»
Una direcció molt natural i versemblant
La direcció de Mònica Bofill ha sabut donar als personatges un aire molt natural. I ha dissenyat una posada en escena que ens permet volar del present al passat i al futur amb només un breu canvi de llum, o de música.
«Em deixes 2.000 euros?»
En Ramon Madaula i la Júlia Genís són pare i filla. En escena, ho són. I ho fan de forma tan real que, gairebé, podríem pensar que són pare i filla de debò. Es nota una gran complicitat entre ells, no només en com diuen el text, també en els gestos que fan, gestos que semblen heretats de molts anys de convivència.
L’escenografia ens permet viatjar en el temps sense moure’ns del mateix espai. Una escenografia molt eficient que, amb pocs elements, forma part de la història de la família.
«Tu faràs el que a tu et doni la gana i, a mi, tot em semblarà perfecte!»
Loop, a la Sala Flyhard, és una bona obra per veure que som animals que ensopeguem sempre en la mateixa pedra. Per confirmar que ens semblen més als nostres pares del que volem admetre. Per admetre que repetim patrons de conducta familiars.
Els joves descobriran que no són tan diferents dels pares… i els pares descobriran que no són tan diferents dels seus fills. La vida és un cicle que es repeteix.
- El que m’ha agradat més de l’obra: el text i les interpretacions. En Ramon Madaula i la Júlia Genís són realment pare i filla.
- El que m’ha agradat menys: malgrat que el text fa servir un català col·loquial molt correcte, de vegades s’escapa alguna paraula en castellà. No cal. El català és prou ric per a no necessitar ingerències del castellà, i el castellà no fa que el text sigui més realista.
