Crítica: Molt soroll per res de Parking Shakespeare

Crítica: Molt soroll per no res de Parking Shakespeare

La companyia Parking Shakespeare, en el seu 15è aniversari, ens porta Molt Soroll Per Res. Una comèdia esbojarrada de Shakespeare que ells encara fan més esbojarrada. L’escena passa en un ressort de luxe de la Toscana, el Palazzo del Retiro. Ja no hi ha soldats, sinó brokers. No hi ha guerres, sinó compra i venda d’accions, de negocis… La música, en directe, són cançons italianes que tots coneixem i que cantem amb la companyia.

Molt soroll per res de Parking Shakespeare arriba a Barcelona

La història és ben coneguda: Claudi s’enamora d’Hero, però Don Juan, el germà de Don Pedro, enfadat perquè el seu germà es va quedar la seva part del Palazzo del Retiro, ordeix un pla per evitar que el casament es faci. Al mig, la història de Benedicte i Beatrice, tots dos amb una personalitat potent, molt individualistes, amants de la llibertat… que es trobaran enmig d’una conspiració perquè acabin junts.

«Preneu la meva filla i, amb ella, la meva participació a Il Palazzo del Retiro.»

Davant nostre no només veiem històries d’amor, també veiem el món real de les empreses, amb empleats maltractats a canvi de sous miserables, a qui se’ls demana devoció absoluta. Veiem taurons del negocis que fan i desfan sense pensar en el trasbals que puguin causar. Veiem un món on hi ha gent privilegiada que viu molt bé mentre altres només hi són per servir. Veiem un món on les dones no haurien de tenir veu, però on les dones lluiten per fer-se sentir.

«I diu que l’estima? Si noia, però, t’asseguro que, veient aquest espectacle, se’m passen totes les ganes.»

Bones interpretacions

Els actors de Molt soroll per res interpreten tots els personatges de l’obra: tan aviat són Don Pedro, Úrsula, Hero… com són treballadors del ressort, o personatges secundaris… El disseny de vestuari està molt ben fet: els hostes de l’hotel i els propietaris es diferencien molt bé dels treballadors, que porten tots uns jerseis corporatius, amb el logotip del ressort.

«És que els de dalt sempre corregint els de baix!»

La companyia Parking Shakespeare torna a fer que Shakespeare sigui actual. Sense canviar massa el text, sense massa adaptacions… Shakespeare ens torna a parlar directament.

«Quan jo el vaig conèixer, per a ell no hi havia altra música que la del timbal, i la cornamusa…»

Una obra on les dones hi tenen molt a dir, en un món on sembla que són els homes els que fan i desfan.

«I qui és la culpable? – LA??? LA??? Pots contemplar la possibilitat , per un moment, de què el culpable sigui UN HOME???»

Molt soroll per res és un molt bon muntatge de la companyia Parking Shakespeare. Un muntatge gamberro, ple de complicitat amb el públic, on els actors juguen amb el text i l’escena… és una festa del teatre on el públic és un convidat especial. Molt soroll per no res és un encert es miri per on es miri.

  • El millor de l’obra: el muntatge, les interpretacions, el joc amb el públic. La festa. El control de la participació del públic.
  • El pitjor de tot: Res. Aneu-hi i ho comproveu.

Nicolas Larruy El teatre m’agrada des de què tinc memòria. De ben petita ja anava a veure el Cicle de Teatre per a Nens i Nenes de Cavall Fort, al Romea… i ja no he deixat de gaudir del teatre. Per a mi, el teatre és salut, és felicitat… és vida! Actualment, a més de col·laborar a Espectáculos BCN, i de dedicar temps al teatre amateur, faig de jurat a la Mostra de Teatre del Raval i al Concurs de Teatre del Foment Martinenc; també col·laboro a Ràdio Montornés. El meu Linkedin

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *