El Palau de la Música ha presentat La Flauta Màgica, de Mozart. Una òpera en format singspiel (barreja cant i diàleg).
El príncep Tamino cau esvanit quan l’ataca una serp. Tres dames amb llances el salven però, quan es desperta, es troba un estrany personatge, en Papageo, que li diu que ell l’ha salvat. Les tres dames, després de castigar en Papageno, li diuen a Tamino que ha de salvar a Pamina, la filla de la Reina de la Nit. Els donen un carrilló i una flauta màgica per lluitar contra en Soroastre, que ha raptat la princesa.
Tamino i Papagno salven Tamina, però Soroatre els mostra un món de saviesa. Ells decideixen acceptar el repte de passar les proves de foc i aigua per arribar al Temple de la Saviesa. I Papageno es veurà recompensat amb Papagena, una ocellaire que li roba el cor.
L’òpera de Mozart arriba al Palau de la Música: La flauta màgica
El Palau de la Müsica no està preparat per a grans muntatges i això es nota en l’orquestra, que és més reduïda, i en els cors, que també són en format reduït. L’espai disponible també mana.
Tanmanteix, l’òpera, sense gaire decoració ni atrezzo, amb un bon disseny de vestuari i caracterització, és fàcil de seguir… i això que al Palau no van posar subtítols. Però, malgrat això, l’òpera ens arriba directament al cor sense necessitat d’entendre totes i cadascuna de les paraules que es diuen i es canten. La música fa bé la seva feina.
El moment més esperat va ser quan Almudena Jal-Ladi va cantar «Der Holle Rache Kocht in einem Herzen»… que es va guanyar els aplaudimens més grans del públic. Joan García Gomà va construir un Papageno còmic i alhora tendre.
La Flauta Màgica, dins del Cicle d’Òpera Novària, és una gran pensada del Palau de la Música. És una manera d’apropar aquest gènere a un públic a qui potser li costaria més anar a un gran teatre operístic. És un muntatge molt ben fet, ben interpretat, tant pels cantants, com per l’orquestra Terrassa 48, com pel cor Novària.
El Palau de la Música ens va fer gaudir de l’òpera i ens va fer passar una molt bona estona. El cicle d’Òpera Novària és excel·lent!
Sincerament, els musics, quasi tots els cantants i el cor són molt superiors a la posada en escena, pròpia d,una fira de poble. Un poti poti de paxanga sense sentit. Solament va faltar que aparegués una cabra.