Crítica: Lorca de Laboratorio Teatro

lorca laboratorio teatro

3 out of 5 stars (3 / 5)

Són tantes les obres de teatre sobre Federico Garcia Lorca que hem pogut veure que no acabaríem mai però poques ens sorprenen tant com la que ens ofereix Laboratorio de Teatro: Lorca.

Lorca és una proposta experimental i arriscada

Com diu el nom d’aquest centre de formació teatral, creat el 1999 i dirigit per Jessica Walker, les seves propostes són força experimentals i, jo afegiria, un punt arriscades.  La formació que reben els alumnes combina el teatre físic, la meditació, la investigació escenogràfica i la dramatúrgia per oferir-nos obres que integren múltiples disciplines com el cant, el ball, l’acrobàcia o la mímica.

Gràcies als vuit intèrprets de Lorca fem un passeig per la vida del poeta granadí, sempre sota l’atenta i amenaçadora mirada de la mort.  Diferents veus parlen en nom de Lorca, des de la seva infantessa fins a la seva mort el 1936. El viatge a Nova York que dona nom a “Poeta en Nueva York”, la difícil relació amb el seu pare, l’estreta amistat amb Dalí, algun fragment de la seva obra com “La casa de Bernarda Alba” o l’afusellament a mans de la guàrdia civil. Fins i tot inclou els comentaris de Ian Gibson, hispanista d’origen irlandès que ha dedicat nombrosos assaigs a Lorca.

Les reflexions sobre la poesia, el teatre, la política, l’amor, l’amistat o l’homosexualitat s’escolen a través dels fragments de la vida de Lorca per oferir-nos un detallat retrat no només de l’escriptor sinó també de l’època que li va tocar viure. Una societat convencional i retrògrada que el va rebutjar a causa de la seva homosexualitat. Un govern en mans de les dretes que oprimeix els més febles fent callar a aquells que – com Lorca – van expressar el seu rebuig.

Lorca, una posada en escena plena de moviment

La posada en escena de Lorca és força original i encaixa bé en l’espai de Laboratorio Teatro que ens recorda una nau industrial. Un espai rectangular amb molt ciment, il·luminat amb grans focus que es manipulen des del terra. Al centre de la sala hi ha una bastida que simula els gratacels de Nova York, envoltada per un conjunt de contenidors de fusta per on corren i salten els actors i actrius. Perquè Lorca té molt de teatre físic: ball,  acrobàcies i salts omplen l’escenari. Només la joventut dels intèrprets els permet mantenir aquest ritme durant l’hora i quaranta cinc minuts que dura l’obra. Quanta energia !

Lorca és una obra coral en què cadascun dels intèrprets es deixa la pell per brillar en allò que sap fer millor però el resultat és desigual (Óscar García, Mario González, Lluís Gutiérrez, Carlos Martín, Paloma Remolida, David Soler, Roser Vallvé, Camilo Zaffora). Hi ha algunes escenes brillants com la paròdia del discurs de Franco que llegeix “El Romance de la Guardia Civil Española” elogiant l’escriptor assassinat o l’original trobada entre Dalí i Lorca però d’altres no acaben d’encaixar fent que l’obra perdi força i se’ns faci llarga.

És de destacar l’actuació de Lorca, en edat adulta, per la seva vehemència, la de la Mort per la seva actitud provocativa i irreverent així com el vestuari i les làmpades que omplen l’escenari creant un ambient oníric.

No vaig acabar de connectar amb l’obra encara que Lorca és un dels meus autors preferits. Intueixo que la proposta és massa trencadora per mi. Deu ser cosa de l’edat, veient el públic menor de 30 anys que seia al meu costat. De tota manera, sempre m’alegro de veure propostes innovadores com aquesta, sobretot en mans de noves generacions perquè això vol dir que el teatre segueix viu. Bona feina de tot l’equip de Laboratorio Teatro.


  • El que més m’ha agradat: la barreja de disciplines.
  • El que menys m’ha agradat: encara que les actuacions són molt bones, en alguna cas costa de trobar l’encaix.

Lluïsa Guàrdia

Filòloga i periodista cultural. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *