Crítica: Parasits

Crítica: Parasits

7 sobre 10

Paràsits és una història basada en fets reals, en els Pirates de l’Edelweis, un grup de joves que es fan enfrontar al nazisme a Colònia. Alguns ho van pagar amb la vida.

Roc Bernadí, Adriana Garcia, David Garcia-Llop, Joan Mas, Clara Mingueza i Mireia Òrrit es posen en la pell d’aquest grup de joves que, amb el que tenien, que era ben poc, van atrevir-se a plantar cara a un món que no els deixava respirar. Uns actors joves que saben mostrar-nos la por, l’angoixa… i també l’alegria, l’amor, l’esperança, i que fan que ens identifiquem ràpidament amb ells.

“El país es torna el teu enemic, quan comences a ser el perseguit”. El país que hauria de protegir aquests adolescents es converteix en un enemic que els persegueix i no els deixa viure. “Si no escoltem les persones que no pensen com nosaltres, no serem millor que elles”. “En aquella època, en el meu país, no et deixaven dir el que pensaves”. Un món on hi ha una opinió única i la resta d’idees no hi tenen cabuda. Un món on tot sembla inamovible però “Sempre pots triar un altre camí”. Un món on, malgrat tot, encara hi ha lloc per a l’amistat, per a la solidaritat i l’amor.

Sílvia Navarro i Eduard Tenas han creat un musical sense pretensions, no és un musical per a un gran teatre, ni té grans balls amb grans coreografies… però és un musical amb cançons molt efectives, molt narratives, ben adequades a la història.

L’escenari està creat amb un munt de caixes que poden representar un soterrani mig enderrocat, o els carres d’una ciutat amb les finestres tapades amb fustes, o una ciutat mig destruïda. No cal res més. La senzillesa fa que la història encara ressalti més.

Uns joves que van deixar la pell per construir un món millor. “Hem de plantar, no destruir”. Que volien la pau, que volien un món diferent. Un món on el diàleg fos l’eina per dirigir el país, el món. “Només les paraules et poden salvar, la violència et podreix”.

Paràsits, al Jove Teatre Regina, és un musical que cal veure per descobrir que sempre hi haurà joves que preferiran sortir a lluitar per les seves idees, abans que quedar-se a casa. Per veure que sempre hi haurà gent disposada a donar-ho to per un món millor.


Crítica: Parasits

Nicolas Larruy El teatre m’agrada des de què tinc memòria. De ben petita ja anava a veure el Cicle de Teatre per a Nens i Nenes de Cavall Fort, al Romea… i ja no he deixat de gaudir del teatre. Per a mi, el teatre és salut, és felicitat… és vida! Actualment, a més de col·laborar a Espectáculos BCN, i de dedicar temps al teatre amateur, faig de jurat a la Mostra de Teatre del Raval i al Concurs de Teatre del Foment Martinenc; també col·laboro a Ràdio Montornés. El meu Linkedin

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *