[usr 3,5 img=»03.png»]
Nelson Valente ha escrit un conte de fades actual. Solo llamé para decirte que te amo és la història de Patrícia, una dona que carrega a casa seva amb la seva mare, dos fills bessons de vint-i-pocs, una germana, i la xicota d’un dels fills.
Solo llamé para decirte que te amo, l’obra que inicia la temporada de l’Off La Villarroel
Un dia, rep una trucada: un xicot, de qui havia estat enamorada de joveneta, ara es posa en contacte amb ella i la vol veure. Entre la trucada i la visita de Quico, el pretendent, descobrim com és la vida de Patrícia i de la gent que viu amb ella. Ni els fills ni la germana no treballen. La xicota tampoc.
Només Patrícia paga les factures. Però no és només això. Patrícia és la que fa rutllar la casa, la que compra, neteja, cuina, fa el manteniment… mentre els altres només busquen excuses per no fer res i continuar amb la seva vida de vacances permanents.
Però arriba un moment en què Patrícia haurà de prendre una decisió: quedar-se amb els seus fills i la seva germana, perquè ella és una persona responsable i sap quins són els seus deures… o anar-se’n amb en Quico, que li proposa que vagi amb ell a viure a Mèxic.
Nelson Valente, l’autor de Solo llamé para decirte que te amo
Nelson Valente retrata molt bé com són molts joves, eternament adolescents, sense responsabilitats, incapaços de prendre decisions, incapaços d’assumir les conseqüències dels seus actes.
Veient en Juan Cruz i l’Hernán ens en riem del que fan, del que no fan, del que diuen, de com viuen… però és un riure amarg… perquè tots coneixem joves com ells. I veient-los, se’ns encongeix l’ànima… aquests són el nostre futur?
També retrata molt bé, en la germana, la Maricel, com són aquelles persones manipuladores, que estan tot el dia atrafegades, ocupadíssimes… en no res.
La mare és també un personatge peculiar. Una dona gran que vol viure amb intensitat. Una intensitat que descol·loca la Patrícia que veu com la seva mare es diverteix mentre ella no té temps per a res.
L’escenari de Solo llamé para decirte que te amo aprofita l’escenografia de l’espectacle Començar, de la programació de la Villarroel. Un escenari ben construït i molt ben aprofitat.
L’acció, que passa en un sol dia, a estones sembla més una comèdia italiana dels anys 50 que una comèdia agra actual. Si, en lloc de parlar castellà argentí, parlessin en italià, ens ho creuríem.
De fons, la música I’ve just called to say I love you, de Stevie Wonder, en versió piano, melòdica.
Un bon repartiment
El repartiment està molt ben trobat: Patricia – Mayra Homar, Maricel -Roser Batalla, Camila -Julia Dorto,
Toti -Lide Uranga, Hernán -Guido Botto Fiora, Juan Cruz -Gonzalo Saenz, Quico -Juan Pablo Kexel. Nelson Valente treballa amb actors argentins que parlen amb el seu accent.
Ell escriu teatre en castellà argentí, i això es manté en escena. És lloable el treball de Roser Batalla per aconseguir parlar amb accent argentí sense que notem cap diferència amb els altres actors.
El muntatge, en la seva estrena, encara patia de pauses incòmodes que creiem que aniran desapareixent amb els dies i el rodatge de l’obra.
Solo llamé para decirte que te amo, a l’off Villarroel, és una comèdia molt agra i també és un conte de fades amb un príncep que ve de terres llunyanes amb un oferiment que … es pot refusar?? És una obra que ens fa riure, però també ens fa pensar en el món que estem creant… i en el que ens ve a sobre.
- El millor de l’obra: el text de Nelson Valente, amb un retrat molt acurat i cru dels personatges.
- El pitjor de l’obra: la direcció. Potser calia que algú, diferent de Nelson Valente, dirigís el text per aconseguir més acidesa.
