[usr 4 img=»03.png»]
La Sala Fènix ens ha portat un espectacle que es fa difícil d’etiquetar… és música en directe, és clown, és reivindicació…
The Rodríguez Sisters són tres actrius / cantants que interpretaran unes quantes cançons, totes molt conegudes, però hi donaran un aire diferent. La cançó és molt més que una música i una lletra i elles són com una veu en off que, dins del cap, ens martelleja amb preguntes que ens fan mirar les cançons amb una altra mirada.
«Para que todos sepan que tú me perteneces.»
The Rodríguez Sisters arriben a la Sala Fènix amb un espectacle musical i teatral
Marion Candela, Agustina Basso i Cecilia Villanueva són las Rodríguez Sisters. Tres actrius que interpreten amb molt d’humor totes les cançons i, a més, toquen en directe els instruments. Un musical amb música en directe. Una meravella. Tres veus molt ben combinades que donen a cada cançó un accent particular.
El muntatge inclou una performance, amb les tres actrius vestides de núvia, que no explicarem perquè és una sorpresa ben divertida.
Els que pugueu anar a veure les Rodríguez Sísters, a més de poder cantar amb elles algunes de les cançons i acabar fent-vos les mateixes preguntes que elles han deixat anar, amb mala bava, com qui no vol la cosa.
«Ya me canso de llorar y no amarme.»
L’espectacle inclou també versions de cançons. No us perdeu la versió de Quizás, quizás, quizás… tot un descobriment.
Les Rodríguez Sisters estan en tot i inclouen un tall publicitari espaterrant a mitja funció. Clown pur.
L’espectacle és una creació col·lectiva de Lara Epp, Jacynthe Lamon, Agustina Basso, Yoly Lemes i Cecilia Villanueva. Una creació que s’ha encarregat de tot: vestuari, il·luminació, text, cançons, música… I després de veure’l, esperem que en facin més. Aquest humor disbauxat i bandarra aixeca la moral a tothom! És un equip creatiu que funciona bé.
Les Rodríguez Sisters canten, interpreten i hi posen molt d’humor a la vida. Un espectacle petit que ens omple de bon humor.
- El millor de l’obra: Les tres actrius, Marion Candela, Agustina Basso i Cecilia Villanueva
- El pitjor de l’obra: el ritme decau una mica al final.
