[usr 4 img=»03.png»]
Les ballarines Marta Tejada, Marta Fleta, Marta Gálvez i Clara Llobet, dirigides per Andrea Just Herruzo, que també en signa la coreografia, ens parlen de Tot el que vull.
Tot el que vull, a la Badabadoc, és un espectacle de dansa contemporània amb un al·licient afegit: música en directe, creada i interpretada per Felipe Escalada Ferrándiz.
Tot el que vull, dansa contemporània a la Badabadoc
Tot el que vull és un espectacle on les ballarines es mouen de forma harmònica però sempre mantenint una distància mínima. Es troben, es separen, es miren, es busquen… però sempre evitant el contacte humà directe.
L’ús de l’espai, en un escenari obert completament (malgrat les limitacions de la sala), ens permet veure com la dansa es mou d’una banda a l’altra, la perdem de vista i torna, i és la mateixa però és diferent.
Una dansa que encadena els moviments i els fa créixer. I, com la vida, els moviments s’amplien, es modifiquen… o, fins i tot, desapareixen. Però sempre mantenint aquella mínima distància que ens transmet desassossec… les ballarines expressen moltes emocions i, en canvi, no es toquen. Falta el tacte. Ho veiem i ho vivim.
Les quatre ballarines, vestides en colors que ens recorden la tardor, amb marrons, beix, negre… i també amb maquillatge de tardor… recreen diferents escenes que es ballen amb músiques diferents sota la mirada atenta d’Andrea Just que sempre és allà, omnipresent.
Marta Tejada, Marta Fleta, Marta Gálvez i Clara Llobet ballen sense aturar-se, com si no hi hagués res més després, com si tot el que necessiten estigués entre aquelles parets. Unes parets que marcaven un límit que no es pot traspassar…
La música va molt ben acompanyada amb un treball d’il·luminació que va canviant segons el que es vol expressar. Una música que crea un bucle que pot arribar a ser etern.
«Sola, sola, sola, sola.»
L’espectacle té moments molt reeixits, com l’al·legoria dels animals, amb la veu de Rodríguez de la Fuente en lloc de música, o el moment angoixant d’un assetjament de tres a un. La coreografia transmet emocions i la música les reforça.
Tot el que vull, a la Badabadoc és un bon espectacle de dansa contemporània que agradarà tant als professionals com a la gent que no hi entén massa. Tots hi trobaran el seu moment. Tots hi sentiran un calfred.
- El millor de l’obra: la música en directe.
- El pitjor de l’obra: les explicacions. La dansa contemporània transmet molt més que el que ens diuen. De vegades, les explicacions distorsionen aquesta percepció.
