Crítica: Barbes de Balena, Teatre Maldà

Crítica: Barbes de Balena, Teatre Maldà
4.3 (85.45%) 11 votes

Valoració: 10 sobre 10

La Wikipedia ens diu que

«Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 7d’abril de 1857-19 de febrer de 1913) fou una metgessa catalana, la primera dona llicenciada en medicina de l’Estat espanyol i la segona que va assolir el títol de doctor.»

L’article de la Wikipedia diu moltes coses més d’una forma molt erudita i extensa. Al Maldà, però, podem gaudir d’un text d’Anna Maria Ricart que ens explica també la història de la Doctora Dolors Aleu d’una manera que fa que la sentim molt propera. Perquè a Barbes de Balena no només parlen de la Doctora Aleu… també parlen de les nostres besàvies, àvies, mares… i de les dones d’avui dia que han portat cotilla, o que encara es veuen obligades a portar-ne.

Barbes de Balena torna al Maldà per recuperar la història de la Dra. Dolors Aleu

La Doctora Aleu va haver de superar molts obstacles per poder estudiar i poder exercir. Alguns, ara, ens semblen ridículs… «Porto el barret posat?»… d’altres fan mal perquè són ben actuals.

El muntatge barreja retalls de diari i publicitat de l’època. Un moment per gaudir del que representa una bona formació teatral, amb una dicció acurada i precisa que ens fa pensar que sempre hauria de ser així que, als escenaris, hi hauria d’haver sempre gent amb preparació, i no gent hi és perquè només té molts seguidors a les xarxes. Al Maldà hi trobem unes actrius que diuen molt bé el text. I no només això: canten molt bé, tenen domini del moviment corporal, del gest, de l’espai…

Un repartiment que canta, balla i interpreta

Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs, Cinta Moreno i Anna Romaní, molt ben dirigides per Mònica Bofill, canten, interpreten, ballen… passen del drama a la comèdia, del passat actualment, de recitar a cantar… de la història al clown… amb el que sembla que és una gran facilitat però ens demostra que hi ha un treball molt gran i molta exigència al darrere. Un muntatge amb molts girs i molts canvis que es fan amb una fluïdesa impressionant. Sense sobresalts. I sense perdre el ritme.

«Tinc la sensació d’estar en un aparador.»

Una posada en escena molt curada i detallista

El teatre Maldà fa teatre de proximitat i no permet grans escenografies. A Barbes de Balena no n’hi calen. Un piano, un micro i unes peixeres fan el fet. Una escenografia molt breu però molt ben pensada que dóna força al text i fa lluir les interpretacions d’Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs, Cinta Moreno i Anna Romaní.

El vestuari, de Maria Albadalejo, ens recorda una mica la moda steam-punk, però no ens imaginem aquest muntatge amb un vestuari diferent. L’han clavat. Amb un escenari gairebé buit, la il·luminació hi té un paper important. El disseny de llums de Laura Clos es fon perfectament amb el text i la interpretació de les quatre actrius, Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs, Cinta Moreno i Anna Romaní.

Ariadna Cabiró en signa la direcció musical. I sabent que ella és al darrere de la música, ja podem assegurar que serà un treball excel·lent.

Barbes de Balena ha tornat al Maldà per quarta vegada. I per quarta vegada ens fa pensar en les cotilles que portaven les dones fa molts anys… però, sobretot, ens fa preguntar-nos si, en realitat, no són els homes que porten cotilla al pensament.

Barbes de Balena és d’aquells muntatges que ens omplen el cos de preguntes i que ens impulsen a fer-nos més preguntes. És un muntatge que s’ha de veure més d’una vegada per poder copsar-ho tot i per buscar encara més preguntes. Les respostes les haurem de trobar nosaltres.

«I si no sóc prou bona? .. No ho hauríem de fer, fer-nos aquest tipus de preguntes!!!»


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *