Una sala de psicomotricitat. Un avi, una àvia, un pare i una mare. Els ha convocat el director perquè un nen de 8 anys, en Roc, ha dit una cosa molt grossa. Així comença Una bufetada a temps. Una comèdia de la Marta Buchaca que burxa en l’educació dels nens… en el que es feia abans, en el que es fa ara. I ho fa sense jutjar… un equilibri molt difícil que ella aconsegueix mantenir durant tota l’obra.
El que passa en aquesta sala de psicomotricitat és més que una reunió entre en Roger i la Gemma, els pares del Roc, en Ramon i la Fina, els avis, i el director en Riu. És una catarsi.
Una bufetada a temps, una comèdia molt completa
Els quatre intèrprets, Ramon Madaula (avi Ramon), Montse Guallar (àvia Fina), Marc Rius (Roger), Eudald Font (Riu) i Sara Diego (Gemma), molt ben dirigits per la Marta Buchaca diuen molt més del que diu el text. En aquest muntatge no és només el que es diu, és també el que es veu: la comunicació no verbal, els gestos, les cares, l’entonació amb què es diu cada cosa… els moviments en escena… És un tot que fa que Una bufetada a temps sigui una comèdia completa que fa riure molt.
Però no només fa riure molt. També fa pensar molt. Perquè l’educació és un tema sempre present en les nostres vides (i darrerament, sembla que omnipresent!). Què és el que volem que els nostres fills aprenguin? Com volem que aprenguin? Quina educació els volem donar? Quina mena de referent volem ser?
Un text que no es posiciona perquè sigui el públic qui es posicioni
El públic sí que decideix allò que el text de Marta Buchaca no fa. El text no es posiciona per cap tipus d’educació. Però el públic (molt heterogeni) va aplaudir amb ganes les intervencions de l’avi Ramon mentre reia amb ganes les intervencions del Riu, el director. És un símptoma? O potser només va passar el dia que hi vàrem anar nosaltres?
Quan hi aneu, que hi heu d’anar, vosaltres decidiu què és el que voleu. Quina educació voleu per als vostres fills? El text de la Marta Buchaca us donarà moltes idees i us farà preguntar-vos moltes coses.
Uns intèrprets que fan volar el text
Però un text com aquest necessita intèrpretes que el facin volar. I la Marta Buchaca els ha trobat:
- En Ramon Madaula és un avi entranyable. Un avi proper. Un avi que tots coneixem.
- La Montse Guallar és l’àvia Fina, aquella àvia conciliadora, que intenta que sempre hi hagi enteniment. I també, tots en coneixem una.
- En Marc Rius és en Roger, un home compromés amb una idea de família i educació. Un home que ho dóna tot per complir amb allò que creu.
- La Sara Diego és la Gemma, la mare que vol fer-ho tot bé, que té por d’equivocar-se. Que defèn amb ungles i dents la seva idea d’educació perquè no pot concebir que, potser, pugui estar equivocada.
- L’Eudald Font és en Riu, el director d’una escola amb uns valors i un sistema que s’han convertit gairebé en un dogma de fe. El que viurà en aquesta reunió el farà adonar-se de què cal ser més flexible.
El Roger i la Gemma volen ser uns bons pares
No volen fer el mateix que els seus pares varen fer amb ells. Volen fugir del model d’educació que han rebut. I, el que aconsegueixen és que el model dels seus pares és el que tenen com a punt de referència… per allunyar-se’n, però és el punt de partida. En Roger vol ser el pare proper que no va tenir. La Gemma vol ser la mare que no hi era mai… a l’hora de la veritat… ni l’un ni l’altre ho aconsegueixen.
Una bufetada a temps, a la Villarroel, és una molt bona comèdia que s’atreveix amb un tema candent i sempre actual: l’educació. Un tema tractat en clau d’humor que proporciona molt material per parlar-ne durant moltes hores. Una comèdia que cal veure més d’un cop per poder copsar tot el que s’hi diu… perquè és una comèdia, però no és gens superficial.
Una bufetada a temps us farà riure molt. I, el que és millor de tot, acabareu rient-vos-en de vosaltres mateixos. I això és molt saludable!
- Allò que m’ha agradat més: el text, la direcció, les interpretacions… tot!!!
- Allò que m’ha agradat menys: res. És una comèdia molt ben feta, ben travada. I amb sortides sorprenents.
