Crítica: Alícia al país dels mòbils – Teatre Romea

Crítica: Alícia al país dels mòbils - Teatre Romea

Mejores obras de teatro para niños en Barcelona

Diumenge van gaudir d'»Alícia al país dels mòbils«. Vam apropar-nos al centre de Barcelona, baixant per la Rambla i endinsant-nos al carrer Hospital, per trobar el Teatre Romea, on, alguns diumenges al matí, podem gaudir de la programació infantil que ens ofereix la plataforma VIU EL TEATRE.

Ja fa mesos us avançàvem aquest cartell familiar pel qual aposten tant el GOYA com el ROMEA, afavorint el diàleg intergeneracional, la comunicació amb els més petits, i la creació d’arts escèniques de qualitat; que els infants tenen un criteri que hem d’educar, no imposant ni dirigint, però sí oferint i donant l’abast, i no menystenir-los, mai, pel fet de ser petits.

Alícia al país dels mòbils, un espectacle familirar inspirat en el clàssic de Lewis Carrol

«Alícia al país dels mòbils» està basat en la novel·la de Lewis Carrol, però partint del clàssic, se’n desmarca bastant per recrear una situació actual, un problema real del nostre món: l’Alícia fa dotze anys i els seus pares li regalen un telèfon mòbil; i el conflicte està servit. L’Alícia amb aquest nou regal perd la comunicació amb el món que la rodeja.

«Alícia al país dels mòbils» és una peça que ens convida a reflexionar sobre l’ús de les pantalles, sobre l’accés dels menors i sobre l’educació que donem mitjançant l’exemple, ja que els adults som, sovint, els que cometem un abús del mòbil i després pretenem que els nens entenguin que hi ha moltes altres coses més divertides, mentre que ens veuen agafar l’aparatet a la mínima que tenim 2 minuts (i de vegades encara que no els tinguem).

Una bona proposta divertida i animada, ideal pels infants

A través de les cançons i de l’ús de les projeccions ens transporta a aquest país on regna una malvada Reina obsessionada per col·leccionar telèfons.

Els actors són afables, graciosos, connecten amb el públic i ho fan de conya, interpretant, ballant i cantant.

«Alícia al país dels mòbils», tot i la delicada temàtica, és una obra alegre, optimista, molt enèrgica i dinàmica i ens ho hem passat molt bé al Romea, rodejats de famílies que es feien fotografies a les butaques, abans i després. I, la majoria d’adults, el primer que hem fet en sortir del teatre ha estat… doncs sí, engegar el mòbil.

REFLEXIONEM i no perdem nosaltres també la comunicació amb el que ens rodeja, sobretot si qui ens acompanya un diumenge al matí, són els nostres fills i filles.

  • El que més m’ha agradat: la cortina que ens porta d’un món a un altre, fabulós recurs escènic!
  • El que menys: la camisa de força del boig.

Laia Ruiz Llicenciada en Publicitat i RRPP i redactora, he treballat en tants llocs diferents que em costa classificar-me. Sóc multitasking de naturalesa; començo a fer una cosa i ja estic pensant en la següent. La cultura em dóna vitamines i escric perquè em resulta terapèutic. He fet varis cursos a l’Aula d’escriptors de Gràcia, de creació de novel·la, de guió cinematogràfic i un de redacció periodística a l’Ateneu Barcelonès. El meu perfil a Linkedin

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *