Crítica: Berto Romero, Mucha Tontería al Teatre Apolo

4 out of 5 stars (4 / 5)

Curt però intens. L’espectacle de Berto Romero produït per la seva companyia El Cansancio, Mucha Tontería, ha estat només quatre dies al Teatre Apolo de Barcelona però no ha deixat ningú indiferent. L’actor, humorista i guionista de Cardona ha estat més d’una hora i mitja damunt l’escenari no només bromejant i provocant, sinó balllant, tocant i, fins i tot, cantant.

Berto Romero, un showman amb ‘molta tonteria’

El nou monòleg d’un dels còmics catalans més reconeguts dins i fora de casa, Berto Romero, és enginyós, amb un humor de vegades punyent, poca-vergonya i que alguns titllarien, en ocasions, de groller. Mucha tontería provoca el riure des del minut u fins al final. De vegades pots arribar a pensar que si es mossega, s’enverina però és part del seu segell.

Dues dècades sobre els escenaris i darrera les càmeres l’avalen, i el seu públic fidel l’ha acompanyat un cop més. El músic Iván Lagarto i una escenografia senzilla acaben de vestir l’escenari i donen ritme a la funció que va rebre el premi Teatre Barcelona la temporada 2017-2018 en la categoria de millor monòleg còmic.

Sexe, vellesa i paternitat

Un text escrit per un home i dirigit als homes, majoritàriament. Els temes principals així ho emfasitzen: el sexe, sempre present; la paternitat, molt latent en el seu discurs en els deu darrers anys; i el pas del temps, com els homes transiten cap a la vellesa i de la seva masculinitat.

Des de la seva experiència professional, però sobretot personal, Berto Romero parla de la quotidianitat del dia a dia amb els seus tres fills, sense oblidar de criticar uns quants personatges públics, algun que altre polític, deixa anar algun comentari escatològic, alguna pulla a la religió i, tampoc s’oblida del vegetarianisme!

Encara teniu una darrera oportunitat per veure’l. El proper 16 de març actua a l’In Risus, el primer festival d’humor de Barcelona.


  • El que més m’ha agradat: És arriscat i sense pèls a la llengua. Aquí no se salva ningú!
  • El que menys m’ha agradat: Una mica massa despectiu en algun moment.

Bego F. Simón

Periodista de professió, actriu de vocació i iogui per buscar la concentració. Granollerina, ‘blava’, amant del teatre, la lectura i els viatges. Vaig descobrir la meva passió pel teatre als 12 anys a la funció de l’institut gràcies a El Rei Lear, de Shakespeare. Des d’aleshores, he participat en nombroses obres, videoclips i curtmetratges. Actualment formo part del grup amateur ‘El Coverol’, de Les Franqueses del Vallès, on ja m’han enredat per fer dos anys Els Pastorets.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.