Crítica: Cannabis FM – La Gleva

Crítica: Cannabis FM - La Gleva

Cartellera teatre Barcelona

La Gleva ens porta una comèdia molt tendra, Cannabis FM. Dues dones d’una seixantena d’anys, la Clara i la Rosa, reben l’encàrrec d’un amic, en Llibert: han de continuar la ràdio clandestina en favor de la independència de Catalunya. Les dues s’hi posen amb afany, molta il·lusió i moltes ganes de tirar endavant el projecte. No poden deixar tirat al seu amic… ni a la futura República de Catalunya… ni oblidar les seves conviccions.

Però, allò que comença com un projecte que no sembla que tingui massa futur, acaba en un embolic molt gran on, fins i tot, hi ha ficada la màfia russa.

«Gralla versus sac de gemecs, què trastoca més?»

Cannabis FM, una comèdia tendra que se’n riu de tot

Cannabis FM se’n riu de tot: de la lluita per la independència, de nosaltres, dels que no són independents, dels que volen canvis sense canviar res, dels que volen una revolució, dels que es van quedar i dels que van anar-se’n… se’n riu de tots… però ho fa de forma molt tendra… perquè el muntatge, de fet, ens parla de la gent que lluita per alguna cosa, sigui la que sigui, encara que la lluita sigui massa gran.

«Qui ens havia de dir que, a la nostra edat, encara estaríem en lluita?»

Les dues dones no perden les ganes de lluitar per allò que creuen. La ràdio els va gran, les trobades amb la màfia russa encara més grans, la independència i la república… molt més grans encara. Però, malgrat tot, intenten posar-hi el seu gra de sorra.

«S’ha de tenir esperit positiu?»

L’escenografia ens mostra un espai que podria ser una nau abandonada, un garatge, un soterrani… un espai ple de trastos i mals endreços. Un lloc on es viu la clandestinitat.

L’obra es divideix en uns quants dies, que es marquen amb un fosc a escena i una música de fons. Els talls i el pas dels dies no tallen el ritme de l’obra.

«El cartel de Ripoll… les sigles… CDR!!!»

Interpretacions molt naturals i properes

Dolors Rusiñol (Clara), Lurdes Casas (Rosa) i Agustí Reixach (Llibert) interpreten de forma molt natural els tres personatges. Es fan molt propers… els veiem i pensem que coneixem algú que és com ells. Gent que es fica en camises d’onze vares… i que hi posa tota l’energia. Gent que vol formar part de projectes massa grans perquè vol deixar la seva petjada. Els tres personatges creuen en la independència i la república i, amb el que són i el que tenen, fan tot el que poden perquè sigui possible.

«Tenim una emissora de ràdio i un país per construir… vols més feina?»

Cannabis FM, a la Gleva, és una comèdia plena de tendresa. I també és un text que ens parla de la gent anònima que fa que les coses vagin endavant. De la gent que no surt als diaris, que no surt als llibres d’història. Gent que aporta el seu gra de sorra al món. I podrem estar d’acord o no amb les seves idees… però, reconeixem-ho: aquesta gent és la que realment construeix el món.

  • El millor de l’obra: el text i les interpretacions.
  • El pitjor de l’obra: La naturalitat de la interpretació fa, que de vegades, algunes parts del text es perdin.

COMPRAR ENTRADES

Nicolas Larruy El teatre m’agrada des de què tinc memòria. De ben petita ja anava a veure el Cicle de Teatre per a Nens i Nenes de Cavall Fort, al Romea… i ja no he deixat de gaudir del teatre. Per a mi, el teatre és salut, és felicitat… és vida! Actualment, a més de col·laborar a Espectáculos BCN, i de dedicar temps al teatre amateur, faig de jurat a la Mostra de Teatre del Raval i al Concurs de Teatre del Foment Martinenc; també col·laboro a Ràdio Montornés. El meu Linkedin

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *