Crítica: L’habitació tancada – Sala Versus

2.5 out of 5 stars (2,5 / 5)

La companyia La Salamandra presenta L’habitació tancada, un muntatge basat en contes de H.P. Lovecraft. Una idea arriscada perquè els contes de H.P. Lovecraft són històries de terror on es barreja la psicologia, el terror induït, la por a allò que desconeixem…

L’habitació tancada, tres contes de Lovecraft adaptats al teatre

En aquest cas, han triat tres contes molt diferents. En un, un amulet concedeix desitjos. Què pot anar malament? Tots coneixem el conte d’Aladí… i a ell, bé que li van anar molt bé les coses! L’altre conte és un viatge al passat. Una història que sembla seguir les passes de H.G. Wells. Wells va presentar un futur apocalíptic… què ens trobarem en el passat? I la darrera història és un desig recurrent: tornar de la mort.

Les tres històries són molt interessants, però el muntatge de Loredana Volpe no ha sabut donar-hi prou força. La seva adaptació ha dividit cada història en petits fragments que es van intercalant… al principi sembla que aquests trossos acabaran formant un tot al final… però no. Cada història és independent.

Tampoc no ajuda que els actors interpreten diferents papers segons l’escena. No hi ha una diferenciació clara entre històries i no sabem si els personatges que surten a la primera història són els mateixos que surten a les altres dues… o són personatges diferents.

Per tallar cada escena, s’ha optat per fer un fosc. Això fa que el ritme del muntatge s’alenteixi molt. I l’abús d’aquesta opció fa inintel·ligible el final de l’obra. Amb el darrer fosc no sabem si l’obra ha acabat o hem d’esperar una altra escena. Al capdavall, el final queda obert.

A l’escenari, defenent els diferents personatges, hi trobem Anna Casas, Ignasi Guasch, Patrícia Mendoza, Xavier Pàmies,  Marc Pujol iChap Rodríguez Rosell. Tots ells són grans intèrprets i ho han demostrat en altres muntatges. Aquí són ells els que salven el muntatge que no acaba d’estar ben dirigit i sembla que la direcció els hagi abandonat enmig de l’escenari.

L’habitació tancada parteix d’una molt bona idea, els contes d’H.P. Lovecraft, però no acaba de quallar. Els contes d’H.P. Lovecraft tenen prou entitat i no necessiten experiments.

L’habitació tancada, a la Sala Versus, no és el muntatge més reeixit de la Companyia La Salamandra, però sempre és un plaer veure les seves interpretacions. I passar una mica de por al teatre també és una bona idea.


  • El millor de l’obra: les interpretacions. Són els actors els que salven el muntatge.
  • El pitjor de l’obra: l’adaptació i la direcció, sense rumb, sense objectiu.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *