La paella del dijous, de Cristina Clemente, és una comèdia que podeu veure al Malda. Una comèdia que, d’entrada, sembla un text lleuger. Un muntatge que us divertirà, i prou. Però el text i el muntatge tenen cops amagats.
La paella dels dijous torna a Barcelona
La Mercè fa paella cada dijous perquè els seus fills hi van a dinar. El dijous és el dia en què tots tres es dediquen una estona. La Mercè està separada, ho va passar malament, però ara ha superat tot el dolor i és una dona feliç. Una dona feliç però que no deixa de ser una mare:
“Escolta, Lia… ets feliç?”
La mare es preocupa per la felicitat dels fills. I els preocupen per la felicitat de la mare? O potser la trobada dels dijous és només un tràmit que els fa sentir més culpables? Què passa quan els fills s’adonen de què la seva mare té secrets i té una vida de la que no en saben res?
“Están como encantadores… no sé qué les pasa…!”
Una comèdia on riureu molt
I això és La Paella del Dijous. Una comèdia on riureu molt. Les situacions familiars us semblaran molt familiars. Més d’una frase que sentiu en escena l’haureu dit o l’heu sentit a casa. La cuina de la Mercè us farà sentir que sou a casa vostra… I també descobrireu que la Lia i en Guifré s’estimen molt la seva mare, però que la seva mare té un amor incondicional. Una mare que els estima, se’n preocupa, els protegeix.
“Ella faria el que fos per no preocupar-nos!”
L’escenografia d’Elisensenda Pérez és una cuina. Una cuina que podem trobar a moltes cases. I la il·luminació de Xavi Garcés li dona aire de versemblança. No és una llum artificial, brillant. La Maria Albadalejo ha recollit el text i ha dissenyat un vestuari i una caracterització que defineix cada personatge de forma molt clara.
“La meva filla m’acaba de dir una cosa agradable!!!”
La Muguet Franc dirigeix molt bé el muntatge
No són només les paraules, són els moviments, les entrades i sortides, els gestos, les expressions. Fa que els actors diguin molt, de vegades, sense obrir la boca. En Jordi Andújar, la Lloll Beltran i la Núria Cuyás brillen en escena. Aconsegueixen que una família com moltes altres, amb els seus problemes, amb els seus malentesos, amb totes les inèrcies heretades de fa anys, floreixi davant nostre.
“O sigui que sí, que passa alguna cosa….!!!”
La Paella dels Dijous, al Maldà, és un muntatge amb el que riure amb ganes. Riureu perquè els que sou pares, us sentireu molt identificats amb una mare que té una vida que és seva… i els fills, us veureu ben retratats amb la Lia i en Guifré. La Paella dels Dijous és teatre quotidià i, alhora, és teatre atemporal.
- El que m’ha agradat més: el text de Cristina Clemente, la direcció de Muguet Frant i, sobre tot, les interpretacions del Jordi Andújar, la Lloll Beltrán i la Núria Cuyás.
- El que m’ha agradat menys: aquest text té una segona part Rovira vs Rodríguez… hauria estat bé poder veure-la a continuació… què tal una sessió doble?
