Crítica. Per fi sol – Teatre Borras

4.5 out of 5 stars (4,5 / 5)

En Carles Sans, una de les tres potes del Tricicle, ha decidit llançar-se en solitari… i, després de 35 anys fent teatre mut, ha decidit que ara no callarà ni sota l’aigua.

Un hora i dos quarts llargs de monòleg poden fer enrere a qualsevol… però en aquest cas que res no us aturi per anar a veure Per fi sol.

Per fi sol, el monòleg de Carles Sants, un dels membres de Tricicle

I què és Per fi sol? Doncs és una demostració de què en Carles Sans té un gran sentit de l’espectacle, del ritme, del tempo, de la respiració del públic, de quan cal fer una pausa i quan cal accelerar… en Carles Sans domina l’escenari i la platea. I per això cal anar a veure’l.

També cal anar a veure’l perquè Per fi sol és un recull d’anècdotes. Algunes de les anècdotes són de la seva etapa dins del Tricicle, o d’abans del Tricicle, o de després… però també hi ha anècdotes personals, i en més d’una el públic s’hi pot sentir identificat. Els riures estan assegurats.

I, si amb això no en teniu prou, també cal anar a veure en Carles Sans perquè és un gran intèrpret  i sap escenificar cada història posant-hi veu i posant-hi moviment. Un moviment que ens mostra la seva mestria en el tema.

Per fi sol, al Teatre Borràs, és una hora i dos quarts de monòleg que passen en un obrir i tancar d’ulls, enmig de rialles. En Carles Sans és un murri que sap ficar-se el públic a la butxaca i que sap obrir i tancar un espectacle com cal. Un espectacle que es s’obre amb rialles i es clou amb aplaudiments i la salutació indispensable:

¡Me cago en tus muertos!


  • El millor de tot: en Carles Sans. Ho broda.
  • El pitjor de tot: el catanyol. Tot i que el monòleg és en llenguatge col·loquial, algunes expressions es podrien eliminar “hasta que”, “l’avió despega”… Fer servir un català correcte no trauria frescor al monòleg.

 

Nicolas Larruy

El teatre m’agrada des de què tinc memòria. De ben petita ja anava a veure el Cicle de Teatre per a Nens i Nenes de Cavall Fort, al Romea… i ja no he deixat de gaudir del teatre. Per a mi, el teatre és salut, és felicitat… és vida! Actualment, a més de col·laborar a Espectáculos BCN, i de dedicar temps al teatre amateur, faig de jurat a la Mostra de Teatre del Raval i al Concurs de Teatre del Foment Martinenc; també col·laboro a Ràdio Montornés.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.