Crítica: El bon policia – El Malda

4 out of 5 stars (4 / 5)

El Bon Policia és un text dels que es diuen «menors» de Santiago Rusiñol. Un text que, aprofitant la ironia, l’humor, la sornegueria … i escenes ben explícites, se’n riu de la societat del moment, de la justícia, de la policia, dels moviments polítics… se’n riu de tot i de tothom. Un text que no deixa gens bé ni a la justícia ni a la policia. I que llança dards enverinats… amb molt d’humor, això sí. Un text que, avui, és ben actual.

«Arribats a aquest punt, actueu com la justícia: trieu a dit!»

El bon policia de Rusiñol arriba a El Maldà

Arnau Puig i Ricard Farré són els actors, directors i adaptadors d’aquest text. I en totes tres facetes se’ls ha de felicitar molt. Els ha quedat un muntatge excepcional.

«Tumulto, sedición, catalanista.»

El bon policia és un muntatge que sembla senzill i no ho és gens. Aquí es veu la bona mà en la direcció i l’adaptació. Aconsegueixen fer fàcil el que és difícil: fer que només dos actors facin tots els papers de l’auca, sense perdre en cap moment el ritme del muntatge. Un ritme àgil i vibrant des de la primera escena fins a la cançó final.

«En Josep i jo venim a ser un matrimoni sense raons.»

Una bona posada en escena

L’escenari, un plafó ple de portes cobert de reixeta, es converteix en diferents escenaris quan l’Arnau Puig i en Ricard Farré en van obrint i tancant parts. Unes reproduccions de quadros de l’època modernista acaben de donar el toc temporal a cada escena, a més d’un atrezzo molt ben triat: la ràdio, els llums, els diaris d’època, les fotografies pujades de to de la presó…

Un disseny d’il·luminació fet amb molta cura, permet gaudir de cada escena, posant el focus allà on realment convé. I per rematar-ho tot: la música. Cançons en directe que ens recorden vells cuplets, una música que sembla sorgida dels teatres del Paral·lel de finals del segle XIX.

El vestuari és esplèndid: els dos protagonistes semblen en Ramon Casas i en Pere Romeu en el quadro El Tandem, pintat per en Casas. El vestuari està inspirat en les pintures modernistes i arrodoneix l’ambientació del muntatge. Un encert de totes totes.

Interpretacions excel·lents

L’Arnau Puig (Anton, el sabater) i Ricard Farré (Joan, el Bon Policia), a més d’interpretar els dos rols principals, també interpreten altres personatges. Un lleuger canvi de roba, una mica de caracterització… i apareix un anarquista, un aprenent, un «sargentu»… o una veïna… en un paper on Ricard Farré ens fa enyorar el muntatge «Les dones sàvies», un altre gran muntatge estrenat al Maldà.

Dos homes viuen junts per necessitat: un és vidu i té dos fills, l’altre és sabater. En Ton cuida dels fills del Joan com si fossin seus. Són amics de tota la vida i s’estimen molt, perquè són amics. Una veïna tafanera intenta ficar-s’hi pel mig. La feina de policia d’en Joan també causa estralls a casa… però al món, a més de gent interessada en sortir als diaris i penjar-se medalles com sigui, també hi ha gent bona. I els dos amics descobriran que la gent bona és més a prop que no es pensaven.

«Vols saber què som? Som dos homes de bé. Dos ximples!»

El Bon Policia s’ha de veure. No només passareu una molt bona estona. A més, gaudireu de dues interpretacions excepcionals, un muntatge molt ben fet i molt ben lligat. I mentre rieu pensareu que en Rusiñol va escriure l’obra al 1905 i 116 anys més tard, continua igual de vigent, en tots els aspectes.

Finalment, vull agrair que, enmig de l’obra, els dos actors tinguessin un record per Pablo Hasel, empresonat aquell mateix dia. El teatre com a lloc de denúncia va sorgir amb tot el seu esplendor. BRAVO!!!


  • El millor de l’obra: TOT. De debò. Gaudireu amb tot.
  • El pitjor de l’obra: Que s’acaba en un obrir i tancar d’ulls… se’ns fa curta.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *