Crítica: El circo invisible – Sala ON

3.5 out of 5 stars (3,5 / 5)

La Sala On presenta El circo invisible. Un espectacle de petit format, només dues actrius i un escenari petit, que ens porten un text d’Angelo Orlando. Un text ple d’humor absurd que barreja l’humor més blanc amb l’humor més agre. A estones, riem perquè la situació és divertida. A estones, riem per no plorar.

El circo invisible, teatre de l’absurd a la Sala ON

Miren Jalón és una «còmica» que va a un càsting dirigit per Patrizia Con Zeta. El que hauria de ser un tràmit breu i ràpid, on la directora de càsting ha de dir sí o no i tancar el tema, es converteix en un despropòsit perquè la directora de càsting fa jugar a l’aspirant a un joc del gat i la rata.

Un joc cruel en què l’aspirant es veu immersa sense voler-ho… en una espiral de situacions cada cop més absurdes i difícils de gestionar.

Miren Jalon interpreta amb solvència aquesta aspirant perduda davant les exigències de la directora del càsting, que la fa ballar al ritme que vol. Patrizia con Zeta és la directora del càsting que, a estones sembla una institutriu cruel i a estones sembla completament boja. Un personatge poc definit que l’actriu intenta defendre tan bé com pot.

El text d’Angelo Orlando, tot i la seva absurditat, és més real del que sembla. Tot i que les situacions que ens explica són surrealistes, es poden extrapolar a la vida real i, qui més qui menys, reconeix en la directora de càsting a un representant de RRHH que ens ha col·locat en situacions insòlites.

El mateix Angelo Orlando dirigeix el text. Això no li ha permès tenir perspectiva. Un director aliè hauria aprofitat més l’absurditat dels diàlegs i les situacions, que podrien haver estat més punyents, més cruels… més terrorífiques.

Un escenari ple d’andròmines, una taula i una cadira en un costat… i res més. Un muntatge amb escenografia senzilla que vol potenciar el text i la música de Saro Consentino. Una música que aconsegueix treure’ns de polleguera, igual que ho fa amb la còmica. Una música que és una eina més de la directora de càsting per castigar-nos a tots.

La Sala On és una sala petita que ens porta teatre de petit format. El Circo Invisible és un muntatge d’humor absurd. I gràcies a aquest humor absurd, podem riure de situacions que, en la vida real, ens fan mal.


  • El millor de l’espectacle: Miren Jalon i la seva «còmica» perduda en un remolí d’absurditats.
  • El pitjor de l’espectacle: la direcció. Cal una direcció que mantingui la perspectiva per poder aprofitar el text.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *