[usr 5 img=»03.png»]
En Paco Mir ha agafat El Perro del Hortelano, l’ha girat com un mitjó, i l’ha tornat a girar… i ha creat un muntatge que no perd un bri de l’essència ni del text original i el fa ben actual i, fins i tot, fa que els actors se’n riguin de tot i de tothom.
El Perro del Hortelano arriba només dos dies a Barcelona
Sense gaire escenografia, ni vestuari, ni actors… per raons alienes a la companyia (no us ho explicarem perquè ells ho fan molt millor), ens acaben regalant un muntatge on tot sembla improvisat, on res no és el que hauria de ser, on tot s’aprofita…
El vestuari és d’una altra obra, l’escenografia és el que han trobat dins del teatre, la música i els efecte sonors els posa un tècnic molt voluntariós que s’ha ofert a col·laborar… Armando? Alberto? Álvaro?
“Alfredo!!!”
Moncho Sánchez-Diezma, Paqui Montoya, Manolo Monteagudo i Amparo Marín interpreten tots els personatges… i, com si no n’hi hagués prou, en Moncho Sánchez-Diezma i en Manolo Monteagudo fan també de veu en off / productors que ens posaran en situació a cada moment.
Uns actors que diuen molt bé el vers i que entren i surten dels seus personatges amb fluïdesa, fent que entrem i sortim de l’argument original sense entrebancs… i sense que parem de riure!
En Paco Mir dirigeix amb molt de ritme i molt d’humor un clàssic… li ha donat la volta, l’ha deconstruït… i ha creat un nou clàssic sense perdre res del clàssic de Lope de Vega.
El Perro del Hortelano, al Poliorama, s’ha de veure. Passareu una vetllada magnífica, sense para de riure…
- El millor de tot: tot. Des del primer moment de l’obra fins a la salutació final.
- El pitjor de tot: només dura 2 dies. 2 dies!!! De debò? Només 2 dies?
