Puntuació: 9 sobre 10
Les obres de teatre que fan por no són gaire habituals i precisament per aquest motiu, la proposta de l’Escenari Joan Brossa resulta tan interessant. Fins al 22 de juny hi podeu veure L’esfondrament de la Casa Usher (1839), basada en un dels relats curts més coneguts d’Edgar Allan Poe.
L’esfondrament de la Casa Usher, una interessant proposta escènica… de por
L’obra d’aquest escriptor americà nascut el 1849 – com la de molts altres – reflecteix una vida marcada pel dolor. La prematura mort de la seva esposa el va sumir en una profunda depressió que el va portar al consum d’alcohol i estupefaents. Com era d’esperar, doncs, la presència femenina i l’amenaça de la mort són dos constants en l’obra de Poe.
Encara recordo l’efecte que la lectura dels contes de Poe em va fer quan era petita. Vaig tenir malsons durant una setmana. Una sensació només comparable a la dels “Mites de Cthulhu” de Lovecraft que vaig llegir anys més tard. El gènere de terror no és un dels meus preferits però tots dos van marcar la meva experiència literària. No només pel contingut de les obres sinó sobretot per l’ambient que els autors van ser capaços de crear. I això és el que ens ofereix L’esfondrament de la Casa Usher.
Pablo Ley aconsegueix crear un claustròfobic ambient a L’esfondrament de la Casa Usher
Els que ja l’heu vista podeu donar fe de com el director Pablo Ley aconsegueix crear una opressiva i claustrofòbica atmosfera. Sentim com sospiren les vermelles parets de la sala mentre les escletxes de la Casa Usher es fan cada cop més grans. Ruïna i destrucció planen per damunt del públic.
La música i els efectes sonors acompanyen estratègicament l’argument i marquen el ritme. L’ús d’una llanterna i d’un micròfon, recurs poc freqüent al teatre, amplifica les paraules de Madeline i afegeixen un toc sobrenatural a l’obra. Per la seva banda, el vestuari d’època i l’escassa il·luminació (o millor dit, la foscor) arrodoneixen una minimalista però eficaç posada en escena. Tots estem atrapats en la Casa Usher.
La combinació de tots aquests elements ens endinsa en la tenebrosa història dels protagonistes de L’esfondrament de la Casa Usher: els bessons Roderick Usher i Lady Madeline. Els últims descendents de la família Usher pateixen una rara malaltia hereditària que els obliga a viure reclosos en la mansió familiar que Poe descriu amb qualitats humanes. Els ulls són les finestres i la boca, la porta.
A diferència de l’obra original, aquí és Madeline qui narra la història. Ella ens explica com el seu germà Roderick, desfet per la seva mort i a l’espera de l’enterrament, convida un amic de la infància a visitar-lo. Si no coneixeu aquest relat de Poe, us recomano que abans llegiu l’argument ja que la poètica prosa i l’ús d’un llenguatge culte poden fer difícil seguir l’obra.
Una excel·lent interpretació de Núria Bonet en el paper de Lady Madeline
Els ben trobats recursos escènics, però, no tindrien cap sentit sense l’excel·lent interpretació de Núria Bonet que – sota la direcció d’actors de Tony Casla – assumeix el paper de Madeline però també el del seu germà i el del visitant.
Una convincent actuació, plena de matisos i canvis de registre que ens deixa bocabadats. No podem apartar els ulls de la seva figura vestida de blanc i l’expressivitat dels seus grans ulls. L’escoltem parlar amb la dolça veu de Madeline però també amb la gutural veu del seu malaltís i contrafet germà Roderick, amb una gestualitat que el converteix gairebé en un monstre.
Un bon exemple de novel·la gòtica
L’esfondrament de la Casa Usher és un clar exemple de novel·la gòtica. Conté bona part dels elements que defineixen aquest gènere: un vell castell o casa familiar i una maledicció que pesa sobre els seus habitants (la malaltia), una atmosfera de misteri i suspens amb tocs sobrenaturals, fets difícils d’explicar, emocions exagerades (tristesa, paranoia, demència, etc) i presències no presents.
En definitiva, tot allò que ha de tenir una proposta un punt arriscada com les que ens ofereix l’escenari Joan Brossa. No sigueu porucs i aneu a veure-la.
Dades tècniques de L’ESFONDRAMENT DE LA CASA USHER, Escenari Joan Brossa
- Dramatúrgia i direcció: Pablo Ley
- Música i espai sonor: Javier Garmazo
- Direcció d’actors: Tony Casla
- Intèrpret: Núria Bonet
- Producció: Projecte Galilei amb la col·laboració d’Eòlia I+D Espais de Creació
