Crítica: L’esfondrament de la casa Usher – La Badabacoc (CATBASUR)

Edgar Allan Poe va escriure L’esfondrament de la casa Usher en format de conte curt. Pablo Ley l’ha convertit en un monòleg on el protagonisme canvia de personatge. No és el visitant qui explica la història. És Lady Madeline.

A la Badabadoc, dins del Festival Catbasur, presenten aquest muntatge amb el punt de vista canviat del tot. La por està servida. Un text que manté el llenguatge barroc, tètric, romàntic… del text original. Un text on la paraula és la reina del muntatge. Un vocabulari ric, ple de comparacions, metonímies, al·literacions… un vocabulari expressiu que ens transporta a un món fosc i paorós.

L’esfondrament de la casa Usher, conte de Poe adaptat per Pablo Ley

Núria Bonet és Lady Madeline i, en alguns moments, el germà i el visitant. Cap d’ells no té nom. Hi són perquè ella ens els porta al davant, però no tenen prou entitat perquè ella els doni un nom.

L’escenografia, amb una il·luminació tètrica que recrea l’ambient del conte original de Poe, està formada per diferents elements que Lady Madeline va esmentant en el seu monòleg.

I un personatge molt important de l’obra, és un personatge sense cos: és la música. Una música, uns sons triats amb molt d’encert, que ajuden a configurar l’atmosfera de por, d’angoixa que envolta l’obra des del principi.

L’esfondrament de la casa Usher, a La Badabadoc, és un monòleg intens i negre. Un conte de por que ens porta a les històries de la vora del foc en nits de tempesta, amb llamps i trons.


  • El millor de l’obra: el text. Esglaiador.
  • El pitjor de l’obra: el muntatge amb l’escenari llarg a banda i banda. Moure el cap de dreta a esquerra feia perdre una mica el to paorós de l’obra.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *