Crítica: Nausée – La Badabadoc

2 out of 5 stars (2 / 5)

Nausée és la història dels joves. Els joves d’avui, d’ahir… i, desgraciadament, també ho seran de demà, segurament. Joves que, abans d’enfrontar-se a la vida, somien amb menjar-se el món.  Joves que, quan surten del paraigües protector de casa… es troben que és el món qui se’ls menja a ells.

Nausée, una obra de teatre sobre els joves i el seu futur

Marc i Clara, dos amics de tota la vida, decideixen que, quan siguin adults, aniran a viure junts. Somien amb tot el que faran i en tot el que tindran…

Deu anys més tard han pogut complir un dels seus somnis: viuen junts en un pis compartit amb més gent. Ell escriu, però no publica i ella treballa en moltes feines precàries per poder subsistir. Ni tenir estudis no els ha ajudat a entrar al món laboral amb força. La competència és dura i hi ha molta gent en la seva situació.

“Quan arribo a casa jo he treballat a dos i fins a tres llocs diferents!”

El pis  és el seu refugi. Les males notícies ens arriben a través del telèfon, com trucades inoportunes que ens volen vendre un producte. Un pis tot blanc, amb caixes que estan per obrir des de la mudança, caixes que es mouen d’un costat a l’altre, roba que es penja i es recull contínuament, un peix que cal alimentar… una blancor on cap dels dos amics hi ha fet res. Podrien estar vivint allà o no, ni es notaria (si no fos pel desordre)

La rutina s’instaura en el món de la Rut i en Marc. Les mateixes converses, les mateixes situacions, els mateixos gestos, les mateixes incomunicacions…  Sembla que es conformen amb la seva situació, i s’hi acomoden. Poden fer-hi alguna cosa?

“Per què portem tenint la mateixa conversa des del dia que vam arribar aquí?”

El text de Carla Torres Danés és molt dur. No es deixa res per explicar. No vol ser condescendent ni paternalista. Els joves són joves molt preparats. El món no està preparat per rebre’ls. No ens agrada veure-ho així, però és la realitat amb la que viuen molts joves. Podria haver-ho edulcorat, però no ho fa. Carla Torres Danés explica les coses com són i no ens amaga gens la crueltat del món al que s’enfronten.

“Però si no tenim ni sofà!”

Carla Abulí i Jordi Ciurana són la Rut i en Marc. Dues interpretacions que tenen moments molt brillants i moments més baixos. Irregulars. La direcció de Carla Torres Danés també és irregular. En conjunt, sembla que falti arrodonir algunes escenes i deixar més clares algunes coses… com si hi faltés un mes o dos d’assajos per acabar-ho de lligar tot.

“Que no sé que t’esperaves pe 600€ al mes en aquesta merda de ciutat!”

Nausée, la Badabadoc, és un bon projecte al qual li falta una mica de cocció per estar fet del tot. Però és un molt bon projecte que caldrà anar seguint per veure com madura.


  • El millor de l’obra:  El text. Dur i directe. Sense embuts.
  • El pitjor de l’obra:  Les interpretacions. Sembla que el muntatge necessita més assajos.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *