Crítica: Austràlia – Sala Flyhard

5 out of 5 stars (5 / 5)

Cartellera teatre Barcelona

Israel Solà, el conegut director de La Calòrica, ens presenta Austràlia a la Sala Flyhard, una història emotiva, sincera i molt bonica protagonitzada per tres germanes que, a l’edat adulta, es retroben per un fet molt especial: la petita li donarà un òvul a la mitjana perquè pugui ser mare. Aquest és el punt de partida d’una obra que ens emociona, ens fa riure, ens fa plorar i ens fa sentir la importància de la família.

Austràlia, un road trip teatral ple d’emoció i de sinceritat

La Laia truca a l’Elena, la seva germana petita, per demanar-li un favor: si li pot donar un òvul. Fa temps que intenta tenir un fill amb la seva parella australiana, però els seus òvuls no responen. L’Elena li respon amb un «sí» rotund i, juntament amb la Mercè, la tercera germana, s’embarquen en un viatge de camí cap a Austràlia.

Així comença aquesta història protagonitzada per tres germanes que fa anys que estan distanciades. I aquest viatge a Austràlia significarà, no només la donació d’òvuls, sinó també un retrobament familiar on coneixerem millor a les tres germanes molt ben definides.

La petita (Ester Cort) és la més juvenil, «esbojarrada» i amb la vida una mica alternativa, però satisfactòria; per altra part, està la germana mitjana (Carme Poll), una dona que de jove va marxar a Austràlia i que ara vol formar una família i arrelar-se a la nova casa que ha escollit fer seva; i, per últim, tenim a la germana gran (Meritxell Huertas), la més tradicional, però que intenta tenir la ment oberta per comprendre a les seves germanes i recolzar-les.

Interpretacions naturals, properes, humanes…

Ester Cort, Carme Poll i Meritxell Huertas són les tres germanes d’Austràlia. Totes tres fan un treball excel·lent sobre l’escenari, amb energies que es complementen i que ajuden a equilibrar la tensió dramàtica en tot moment. La duresa del personatge de la Carme és contrarestat per la naturalitat i senzillesa del personatge de la Meritxell, molt més simpàtic i divertit.

Però he de destacar a l’Ester Cort, la narradora i la germana petita que ens explica la seva història. Té una naturalitat, una dolçor i una gesticulació que hipnotitzen. Una actriu que atrapa i que t’emociona en tot moment.

Aquestes tres dones són les que ens faran viure, gaudir i emocionar amb Austràlia, una història que, més que parlar-nos de la donació d’òvuls, ens parla de la família, del pas del temps, de les màscares que ens posem per intentar demostrar que no ens hem equivocat a la vida, de com aquestes màscares són invisibles als ulls de la gent que realment ens estima, del perdó, de la necessitat de ser sincers/es amb la resta, però sobretot amb nosaltres.

Aquesta obra d’Israel Solà parla de tot això. Un road trip teatral que ens convida a fer un viatge cap a l’interior d’aquests personatges que podrien ser qualsevol de nosaltres. Perquè tots ens enfadem, tots, a vegades, fem mal a aquells que ens estimen, tots plorem, tots riem i tots volem que ens comprenguin, que ens acceptin i que ens estimin.

Austràlia és una obra humana, que explica una història d’amor, un amor de família que, com tots els tipus d’amor, a vegades fa mal. Una «joieta» teatral que és un plaer tenir a la nostra cartellera.


  • El que més m’ha agradat: Com s’explica la història de les germanes, la seva relació i psicologia, aprofitant un viatge. Aconseguim fer un viatge extern i intern alhora. Les actrius també sublims.
  • El que menys m’ha agradat. Crec que el disseny escenogràfic no acompanya a la qualitat de l’espectacle.

Elia Tabuenca

Elia Tabuenca, filóloga hispánica y periodista digital especializada en cultura y viajes. Lleva más de 8 años dedicada al sector y es una apasionada del teatro, de la literatura, de la música y de los viajes por todo el mundo.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.