Bèsties de Sixto Paz torna a Barcelona després de presentar-se dins el Grec 2023. El Teatre Akadèmia acull aquesta obra escrita per Monica Dolan, dirigida per Pau Roca i protagonitzada per una immensa Marta Marco. Una obra que ens parla sobre la hipersexualització dels infants, però des d’un punt de vista diferent: el de la mare que vol que la seva filla sigui feliç.
Bèsties de Sixto Paz, una obra de teatre sobre la hipersexualització
Bèsties és un text adaptat de The B*easts, un espectacle que va escriure i interpretar l’actriu i escriptora Monica Dolan. Es tracta d’una peça que va estrenar al festival Fringe d’Edimburg l’any 2017 i que va aconseguir un èxit brutal. Ara, Sixto Paz ha traduït i adaptat aquest text per presentar-nos la història d’una psicoterapeuta que ens explica un cas brutal on hi ha implicada una menor.
La història ens parla d’una nena que, des de ben petita, comença a obsessionar-se amb els pits de les dones. Una nena que ha estat en contacte amb revistes fetes «per dones», amb programes de televisió, amb videoclips, i tot el material de cultura popular que avui dia ens envaeix. Un tipus de «cultura» que promou la imatge d’una dona que segueix uns estàndards clau: pits grans, cos prim i una actitud sexualitzada.
Marta Marco és la psicoterapeuta que ens explica aquesta història impactant, escandalitzant, però molt versemblant. Per què, quin tipus de models estem creant pels nostres fills i filles? Som conscients que estem una societat superficial, buida i absurda?
Un tema punyent i amb un punt de vista molt adient
A part de la història que se’ns explica a Bèsties de Sixto Paz, el que més crida l’atenció és el punt de vista des d’on ens l’expliquen. Perquè podem parlar de la hipersexualització de moltes maneres, però aquí se’ns planteja la perspectiva d’una mare que l’únic que vol és fer feliç a la seva filla. I la mare és jutjada, atacada, maltractada; la nena també és jutjada, criticada, assenyalada.
La dona torna a estar en el punt de mira, torna a ser la culpable, la responsable de tot plegat, sigui mare o filla, les seves decisions són errònies. Inclús amb un tema que ens toca directament, en un tema amb el qual convivim d’ençà que som petites, en un tema com el nostre cos i la nostra sexualitat.
La forma de l’obra té alts i baixos
Ja he dit que el tema és brutal i que ens anima a reflexionar sobre la nostra responsabilitat com a individus dins la societat. Però el format de l’obra és massa pla: ens trobem en una xerrada d’una psicòloga que ens explica les seves conclusions de tot plegat. No cal. Si ens explica la història i, a més, ens TEATRALITZA la història, el públic pot arribar a les mateixes conclusions que ens exposa. Falta ritme, falta tensió, falta teatre.
La història que s’intercala sobre la protagonista, una història que anem coneixent en els canvis d’escena amb trucades telefòniques, està ficada d’una manera molt forçada. Entenem que és un altre exemple del tema que se’ns vol comunicar, però és un tema tan profund i tan heavy, que passa molt per sobre i, al final, queda coix i estrany.
Bèsties de Sixto Paz és una obra amb una temàtica molt adient avui dia. I, més que la temàtica, és el punt de vista que s’utilitza. Marta Marco fa un treball brillant sobre l’escenari, però l’obra manca de ritme i, al final, tens la sensació d’haver assistit a un discurs, més que no pas a una obra de teatre.
- El que més m’ha agradat. La Marta Marco defensa un text brutal amb un tema molt actual i necessari.
- El que menys m’ha agradat. El format de «xerrada psicològica». Em falta teatre, més emoció, més ritme.
— COMPRAR ENTRADES —
