El lector por horas és una de les primeres obres de la nova programació de Tardor Sanchis. La Beckett inicia la temporada 2023-2024 amb el cicle «Tardor Sanchis» dedicat al dramaturg i pedagog José Sanchis Sinisterra que va fundar la sala el 1989. I ho fa representant una de les obres més conegudes de l’autor – El lector por horas – que es va estrenar el 1999 al TNC.
El lector por horas a la Beckett de Sanchis Sinisterra, el fundador d’aquesta sala teatral
Aquesta versió és una coproducció de la Sala Beckett, el Teatro de la Abadía i l’Institut Valencià de la Cultura, amb la col·laboració del Festival de Otoño. Dirigida per Carlos Alfaro i interpretada per Mar Ulldemolins, Pep Cruz i Pere Ponce, El lector por horas planteja l’estreta relació que hi ha entre vida i literatura i la dificultat de ser neutrals en la lectura de textos literaris.
Como la palabra escrita se convierte en palabra hablada.
D’acord amb el que diu al programa de mà, l’argument és el següent: ‘Un home de negocis (Celso), la filla del qual (Lorena) ha perdut la visió, contracta un lector per hores (Ismael) perquè li llegeixi en veu alta textos del repertori literari universal. L’encàrrec requereix la màxima neutralitat enunciativa per part del lector, però la força poètica dels textos escollits i la situació mateixa, duen els tres personatges a un laberint emocional incontrolable.»
El lector por horas es desenvolupa en un únic espai escènic. La sala d’estar d’en Celso (Pep Cruz), que ocupen un piano i tres sofàs on seuen Ismael (Pere Ponce) i Lorena (Mar Ulldemolins) per a les sessions de lectura. Cada dia a les 16h.
És possible llegir sense interpretar el que es llegeix?
L’única condició que Celso li posa a Ismael és la de no afegir emoció a la lectura. El lector ha d’actuar com un mer òrgan fonador, però Ismael necessita desesperadament la feina i no pot rebutjar l’estranya petició. El motiu? No el descobrirem fins al final de l’obra.
Lorena és una jove inestable emocionalment que vol escapar de la foscor que l’envolta a través de la lectura. Aquesta manca de llum es tradueix en un escenari fosc i ple d’ombres que s’il·lumina quan la relació entre els personatges es torna més càlida.
La pregunta que ens fem és: podem llegir un llibre sense posar-hi una part de nosaltres mateixos? Difícil, per no dir impossible. A més, diria que aquesta no és precisament la funció de la lectura sinó al contrari: la de connectar amb les experiències prèvies per aconseguir tantes lectures per persones diferents.
La interacció entre els tres personatges es vehicula a través de la lectura: demà a la mateixa hora, ja hem acabat per avui, pot repetir el darrer fragment? … Converses asèptiques, on estan del tot prohibides les referències personals. Contràriament al que pot semblar, la ceguesa de Lorena li permet descobrir què amaga Ismael a través dels subtils canvis d’entonació. Com si fossin paranys li demana que llegeixi “Madame Bovary” de Gustave Flauvert, “El guepard” de Giusseppe Tomasi di Lampedusa, “El cor de les tenebres” de Joseph Conrad o “Pedro Páramo” de Juan Rulfo. Tots formen part de la magnífica biblioteca de Celso.
Grans interpretacions de Mar Ulldemolins, Pere Ponce i Pep Cruz
A poc a poc, però, els tres personatges transgredeixen aquesta norma i entren en un terreny lliscós que els porta a escenes de gran intensitat amb magnífiques interpretacions de Mar Ulldemolins i Pere Ponce que abandonen el seu posat distant per mostrar-nos tot el que porten dins: por, soledat, vergonya, ràbia,… Pep Cruz es manté en un segon terme, com si fos el mestre de cerimònies. El seu objectiu és omplir d’una mica de llum la vida de la seva filla amb la seva àmplia i selecta biblioteca.
El lector por horas és una obra basada en les paraules però també en els silencis i subtils insinuacions. L’acció es limita a la lectura de textos de la literatura universal, les entrades i sortides d’escena de Celso i canvis d’ubicació d’Ismael i Lorena. Malgrat la intensitat del text de Sanchis Sinisterra i les esplèndides interpretacions de Mar Ulldemolins, Pere Ponce i Pep Cruz, l’obra pot arribar a fer-se un pèl llarga.
Potser hauria guanyat escurçant-la una mica però el resultat queda compensat per la intensitat del text de Sanchis Sinisterra i per les grans interpretacions dels tres protagonistes que oscil·len entre la contenció i la intensitat dramàtica. Amb alguns moments àlgids sobretot de la mà de Mar Ulldemolins que es creix durant la funció amb una gran interpretació a la qual s’hi afegeix la dificultat de fer-se passar per cega.
Si us agrada el bon teatre, no us hauríeu de perdre El lector por horas.
- El que més m’ha agradat: la gran interpretació dels tres protagonistes (Mar Ulldemolins, Pere Ponce i Pep Cruz) però sobretot de la primera.
- El que menys m’ha agradat: la lectura de textos i la contenció dels personatges durant bona part de l’obra pot fer-la un punt monòtona.
— COMPRAR ENTRADES —
Acabo de ver «El lector por horas» y parece imposible que sea el mismo autor de «Ay Carmela», me ha parecido aburrida desde el minuto uno. Ignoro que le ven los críticos cuando le ponen un 9 pero empiezo a estar harto de las diferencias de criterio, a mi alrededor veía bostezos, gente mirando el reloj continuamente e incluso alguno echando una cabezadita (es que encima dura dos horas). Yo voy mucho al teatro , pero por suerte no me encuentro a menudo con bodrios como este, porque si así fuera me dedicaría a jugar a las cartas. Si quieren hacer teatro para gafapastas allá ellos, pero conmigo no cuenten.