Crítica: Europa Bull – AL TNC [Grec 2022]

[usr 4 img=»03.png»]

Torna Europa Bull a Barcelona dins el marc del Festival Grec 2022. La companyia Indi Gest torna amb aquest espectacle, que va ser guanyador del XII Premi Quim Masó i que es centra en la idea d’Europa: des dels seus orígens fins l’actualitat. Amb un to sarcàstic, carregat d’humor i de situacions plenes de patetisme, ens trobem amb un espectacle fresc, original i radicalment crític amb Europa.

Europa Bull, una obra que analitza el concepte d’Europa des d’una perspectiva sarcàstica i àcida

Jordi Oriol és el dramaturg i director d’Europa Bull, una proposta que es pot veure a la Sala Petita del TNC dins el Grec 2022. El punt de partida d’aquesta obra és el mite clàssic de la fundació d’Europa, una història que ens parla d’un Déu venjatiu que es transforma en un toro autoritari per baixar a la Terra, raptar a Europa i violar-la. Arran d’aquest crim, es va fundar el continent que avui dia és. Amb aquests orígens, què es pot esperar d’Europa?

I aquest és el tema principal d’Europa Bull, un muntatge fet de diferents escenes que es van intercalant i que ens mostren situacions ridícules que, malauradament, reflexen una realitat bastant propera. Els ministres de cultura de la UE es reuneixen perquè han d’organitzar un esdeveniment, una celebració anual, però quina?

Una Europa partida on la manca de comunicació (literal i figurada) és patent durant tota l’estona i que està liderada per gent que no s’entén, que no sap què fer i que està superada per totes les circumstàncies externes que sacsegen la unió dels països.

Escenes hilarants, surrealistes i carregades de sarcasme

Es pot parlar d’Europa de moltes maneres. Però la forma en com ho ha fet la companyia Indi Gest és brillant. Perquè no se’ns dona cap discurs alliçonador, al contrari. Ens mostra diferents escenes, situacions i actituds que ens ressonen moltíssim dins el món de la política i que no deixen de mostrar-nos l’absurditat dels nostres representants i de la voluntat d’unir a països tan diferents i amb realitats tan dispars.

Una vaca que passa la frontera entre països és el tema sobre el qual gira aquesta obra. I, a partir d’aquí, veiem situacions actuals: l’absència del Regne Unit, la protecció que els hi donem als ucraïnesos, l’ofec que l’Euro ha causat als països del sud, el feixisme ocult a la societat i que, ara, torna a treure el cap… Tots aquests elements formen part d’Europa Bull i apareixen amb unes actuacions magistrals i amb una intenció dramàtica amb la qual riem, per no plorar.

L’única cosa que no em va acabar de convèncer va ser la durada de la peça. Donada l’estructura, el format i la mateixa identitat de l’espectacle, una durada de més de dues hores és excessiva. Hi ha moltes escenes que es podrien escurçar i, d’altres, que són prescindibles. De fet, cap al final de l’obra hi ha un moment estrany de metateatre, desvinculat de tot i que confon, més que aportar res.

De totes maneres, Europa Bull és una proposta molt original, molt divertida i que deixa un gust agredolç. Perquè riem, sí, riem moltíssim durant la funció. Però tot allò del que riem està succeint actualment o podria succeir. La inutilitat dels representants polítics i la manca de comunicació és el nostre pa de cada dia i a Europa Bull ho veiem reflexat en tot moment.

• El que més m’ha agradat. El format de la proposta amb escenes intercalades que ens mostren la imatge d’Europa trencada, absurda i amb una greu falta de comunicació (hilarants les escenes amb els traductors!).
• El que menys m’ha agradat. La durada. Fa que es faci feixuga i pesada al final. Perd la seva brillantor i força a mesura que s’acumulen escenes buides o menys interessants.