Carol López torna a col·locar-nos la realitat en escena, la que no és tan còmoda de veure també, amb una gran dosi d’humor i reflexió amb Família (Im)possible.
Família (Im)possible, una obra de teatre a la Flyhard que ens parla de noves identitats sexuals
Família (Im)possible ens parla de noves identitats sexuals, de respecte, de normalitzar temes que no són normals per a alguns de nosaltres, perquè què vol dir «normal»?, … de tabús que toca trencar ja.
Dolo Beltrán i Jordi Andújar es posen a la pell de la Sara i l’Albert, uns pares joves i «moderns», dels que encara van als Festivals de música i que poden parlar de sexe amb els seus fills, però, quan el tema de la transsexualitat es cola per les parets de casa seva, llavors ja és una altra cosa. Els dos actors no poden estar més brillants fent d’uns pares que es creien molt «progres» i que, de cop i volta, veuen que estan molt antiquats i que la realitat actual és molt més DIVERSA I PLURAL del que ells es pensaven.
Ian Bermúdez i Ariadna Llobet -amb interpretacions naturals i espontànies-completen el repartiment de l’obra, gendre i filla respectivament, són les noves generacions, les que lluiten en contra dels prejudicis dels més grans, dels que hem estat educats en una altra societat, menys extravertida en temes de sexualitat i, sobretot, quant a la diversitat de gènere, o potser només una societat més silenciada i pudorosa.
Aquesta Família (Im)possible barreja l’humor i el discurs pedagògic, fent-nos riure i aprendre a la vegada, i deixant que ens identifiquem, sobretot amb els pares, que fan de mirall de la majoria de la societat.
Ens hem trobat la màgica Sala Flyhard tota vestida de rosa per a l’ocasió i hem entrat al saló de la Família (Im)possible, que cada cop serà més possible. L’obra de Carol López és una meravellosa peça per obrir els ulls, per partir-te de riure a la butaca i sortir desitjant recomanar-la a tothom.
Senzillament espectacular. Aneu-hi!
- El que més m’ha agradat: l’originalitat de la peça, que fa que els actors surtin en algun moment dels seus papers, que planteja històries diferents i l’estètica super cuidada en tots els detalls.
- El que menys m’ha agradat: sentir-me incòmode amb temes que no m’hi hauria de sentir; tenim molt per aprendre.
