El Teatre Romea acull el tretzè espectacle de T de Teatre anomenat La Dona Fantasma. El dramaturg argentí Mariano Tenconi Blanco ha escrit i dirigit aquesta obra de teatre que ha estat adaptada al català per Sergi Belbel. Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca, les integrants de T de Teatre, són les protagonistes d’aquesta obra que ret homenatge al món de les actrius i al món de la ficció que s’aconsegueix al teatre.
La Dona Fantasma de T de Teatre, tot un homenatge al teatre i a l’ofici de la interpretació
La Dona Fantasma és una obra formada per quatre monòlegs i un epíleg final. Quatre monòlegs on les actrius de T de Teatre ens demostren el seu gran talent a l’hora d’interpretar amb històries que es mouen entre la comèdia i el drama. Una mostra de les seves aptituds, de la seva força escènica i del seu ofici: ser actriu. I això només és una petita mostra d’aquest homenatge al teatre que es fa amb aquesta obra teatral.
Les quatre protagonistes són unes mestres dels anys 70 que imparteixen classe a una escola de dones. Cada mestra té una història marcada per un «fantasma» que els permet entrar al passat, bussejar per la memòria i explicar tot allò que és impossible. La ficció i la realitat es barregen en aquestes històries que acaben unides per l’aparició de quatre fantasmes, quatre actrius que es van quedar sense poder representar la seva obra de teatre.
Efectes sonors en directe que ens endinsen en un món de ficció
Dos músics sobre l’escenari són els encarregats de musicalitzar cadascuna de les intervencions de les actrius. Creen una banda sonora en directe, amb melodies i efectes sonors que ens ajuden a connectar més amb l’emoció que ens intenten generar. Una tècnica pròpia de les pel·lícules clàssiques que, ara, podem gaudir en directe amb una coreografia molt ben treballada i on cada moviment ens fa riure més o ens fa més dur el nus a la gola.
Interpretacions immenses
La Dona Fantasma és un homenatge al teatre i les T de Teatre són unes actrius de bandera. Ens tenen acostumats a veure-les en comèdies i en històries esbojarrades on el riure i la complicitat entre les quatre són la connexió. Però aquí les veiem de manera individual, una rere l’altra, per poder gaudir del seu talent per fer teatre. I, per descomptat, tenim un epíleg final que ens permet gaudir de la màgia que sorgeix quan totes quatre treballen plegades sobre l’escenari.
Els monòlegs que ens presenten tenen tots aquesta barreja entre humor i drama i, depenent dels gustos de cadascú, connectaran més amb una història o amb una altra. Per a mi, el millor monòleg és de l’Àgata Roca (Iris) perquè aconsegueix fer-nos moure per tota una muntanya russa d’emocions delirants amb un final dolorós i tràgic.
A La Dona Fantasma hi ha moltes referències i crítiques a l’ofici del teatre: des de dones que busquen feina fins i tot mortes, fins a les manies que cada actriu pot tenir quan actua (improvisa, es menja paraules, s’inventa les frases, allarga les intervencions, etc.). L’epíleg final és una meravella, no només per poder veure a aquestes quatre «monstres» de l’actuació juntes, sinó per aquest tancament bonic i sentit cap al món del teatre.
- El que més m’ha agradat: Podeu gaudir de manera individual del talent de les quatre actrius de T de Teatre.
- El que menys m’ha agradat: Hi ha un personatge que és recurrent en tots els monòlegs, la Font, que es queda penjat en finalitzar l’obra. Em vaig quedar una mica sobtada.
— COMPRAR ENTRADES —
