Pepe Zapata encarna a la Villarroel l’Enterrador per mostrar-nos com les forces nacionalistes van castigar els republicans un cop acabada la Guerra Civil. Els perdedors van ser afusellats i enterrats en fosses comunes sense cap mena d’identificació. Com els trobaran les seves famílies?
L’Enterrador forma part de la nostra memòria històrica col·lectiva
Sinopsi. “Un actor prepara el monòleg que representarà davant els espectadors d’aquí a uns dies. L’ha escrit ell mateix a partir del que la seva família, nascuda en el mateix poble del personatge que interpreta (l’enterrador), li va explicar durant anys sobre ell i el seu avi”.
L’Enterrador es basa en fets reals. El republicà Leoncio Badia Navarro només pot treballar d’enterrador quan torna al seu poble després de la guerra. Era mestre, però no li permeten fer cap altra feina. Malauradament, Paterna és el lloc triat per afusellar els seguidors del bàndol republicà. Així doncs, Badia s’encarrega d’enterrar els cadàvers que arriben cada dia. Amb por constant i sense fer preguntes. Fins que un dia arriba el cos de Vicenç i descobreix un secret familiar que hauria preferit ignorar.
(La guerra civil) no és una història de bons i dolents, sinó de dolents i pitjors
Fins aquí l’Enterrador pot semblar una història allunyada en el temps que forma part de la nostra memòria històrica, però l’hàbil recurs d’interrompre el monòleg amb trucades telefòniques en temps real, amb les quals descobrim que es tracta d’un assaig, li dona una altra dimensió.
Ens recorda que, malgrat el pas del temps, tots tenim alguna ferida oberta per culpa de la Guerra Civil. Un conflicte que va enfrontar famílies, amics i veïns. Que a hores d’ara encara busquen en les fosses comunes els seus éssers estimats. Persones, com l’enterrador de Paterna, van posar el seu granet de sorra per identificar i etiquetar els cadàvers que arribaven al cementeri.
Ells, en aquestes fosses, enterren alimanyes. Jo enterro persones
Emotiva actuació de Pepe Zapata
El relat a dues mans de Pepe Zapata I Gerard Vázquez, que dirigeix l’obra, és colpidor com també ho és la gran interpretació de Pepe Zapata que se’ns presenta una mica maldestre, molt ben caracteritzat d’enterrador. Amb pantalons negres vells i una bruta samarreta imperi ens mostra escena rere escena la seva gran humanitat. El desig d’ajudar les persones que pateixen – sobretot dones – a trobar el seu pare, fill, marit o germà. Hi ha algunes escenes que ens emocionen i encongeixen el cor.
Pepe Zapata desplega la seva gran capacitat interpretativa, plena de matisos, per donar veracitat al personatge. Una actuació potent, creïble i visceral que se sustenta no només en un bon text sinó també en el domini de la dicció i la gestualitat. Des de la segona fila on seia, podia veure perfectament com passava del dolor, a la ràbia, la incredulitat o a la compassió. Un ampli ventall d’emocions humanes transmeses a partir de l’expressió facial i el moviment del cos.
Escoltem l’enterrador parlar amb ell mateix però també amb els morts. Com si encara estiguessin vius. És a partir d’aquestes converses, que s’intercalen amb les trucades en temps real, com avança l’argument d’aquest monòleg. En diferents moments acompanyat de cobles com “La hija de Joan Simón” d’Antonio Molina que junt amb el canti i les sabates d’espart doten l’obra de l’aire rural i provincià que pertoca.
L’Enterrador inclou referents literaris i elements simbòlics
A més dels fets reals, el text de L’Enterrador es nodreix de referents literaris com Antígona. La tragèdia grega de Sòfocles en què la protagonista decideix enterrar el seu germà Polinices tot i la prohibició del poderós rei de Tebas Creont que l’acusa de traïció. I alguns elements simbòlics com les botes que ens recorden els milers de morts anònims en conflictes armats o la pala que representa el dolor de tantes dones (mares, germanes, filles) que busquen on són enterrats els éssers estimats.
«On és el meu fill?” plora desconsolada la mare
En definitiva, L’Enterrador és una obra emotiva que ens arriba directament al cor, amb un bon text i la gran interpretació de Pepe Zapata que ens recorda fets del nostre passat compartit que mai s’haurien de repetir. Tant de bo sigui així!
- El que més m’ha agradat: l’esplèndida actuació de Pepe Zapata i la seva capacitat de transmetre emocions.
- El que menys m’ha agradat: no se m’acut res.
— COMPRAR ENTRADES —
