Què tenen en comú un solitari i poc místic bar i l’obra de Santa Teresa de Jesús en què s’inspira Mal de coraçon que podeu veure ara al Teatre Nacional de Catalunya?
El TNC es converteix en un bar a Mal de coraçon
D’entrada costa de veure-ho, però fent un exercici d’imaginació podem pensar que el bar és una mena de temple on els feligresos, ara convertits en clients habituals, comparteixen penes i expien els seus pecats però …
Qui són els feligresos?:
- La cambrera (Júlia Barceló), una aspirant a actriu que treballa servint copes mentre no arriba una oportunitat que es fa esperar. Passa les hores mortes assajant el paper de Santa Teresa per a un musical i fent de mediadora entre els dos únics clients, enfrontats, que beuen massa.
- El professor universitari (Pol López), intel·ligent i segur d’ell mateix però caigut en desgràcia pels seus embolics amb les alumnes. Una mena de patètic filòsof amb algunes (o moltes) copes de més.
- L’inconsolable enamorat (Pau Vinyals) a qui ha abandonat la seva parella sense cap mena d’explicació. És la desesperació personificada en la recerca d’una resposta.
Procés creatiu compartit i gran diversitat d’elements
Mal de coraçon sorgeix d’un procés de creació a tres bandes en què l’únic encàrrec era parlar de la mística. El text de dramaturga Victoria Szpunberg, la direcció d’Andrea Jiménez de Teatro en Vilo i la producció de la Companyia Solitària (integrada pels tres intèrprets). Expressament, s’ha defugit del binomi causa-efecte, propi de les estructures narratives de teatre habituals, per no donar resposta a allò que passa.
El resultat sorprèn per la quantitat i diversitat d’elements que inclou. A més de la interpretació, hi ha música, cant, ball, corredisses amunt i avall, veus i il·luminacions divines, pluja i molt més. Perquè Mal de coraçon és una gran capsa de sorpreses. Quan entres a la sala tallers del TNC no saps què hi trobaràs però aquesta és precisament la màgia del teatre, no?
Vaig sortir del TNC amb la sensació que l’hora i mitja m’havia passat volant i que havia estat beneïda per una gran dosi de «bon rotllo». Aquest és l’efecte que provoquen les contínues interaccions amb el públic. Sobretot per part de Pau Vinyals que abans de començar la funció plora desconsolat l’abandonament de la seva estimada Maria i pregunta per ella als presents. Heu vist la Maria?
Grans interpretacions de Júlia Barceló, Pol López i Pau Vinyals
Un fort aplaudiment per als tres intèrprets. Júlia Barceló, Pol López i Pau Vinyals broden el paper. A més, els dos últims tenen una dificultat afegida: durant tota la funció han de simular un estat embriaguesa considerable (el típic «borratxo de bar» que arrossega les paraules i costa d’entendre). Com diu l’autora «Hi ha un estat d’ebrietat que recorda la pèrdua dels sentits a què arriben els místics».
Els canvis de registre són constants. També ho són els moviments al voltant de la barra de bar que actua com segon espai escènic i confessionari on es plantegen algunes preguntes existencials, com denota l’anonimat dels tres protagonistes. Què fem mentre intentem assolir el nostre objectiu vital (cambrera), quin és el sentit profund de la nostra existència (professor) o la necessitat d’obtenir respostes encara que puguin no agradar-nos (enamorat). Fent una abstracció, podem dir que en aquesta mena de refugi espirituaal parlen l’esperança, culpa i perdó. D’acord amb les paraules de la cambrera (Júlia Barceló) mentre assaja el text de la Santa: «Jo comparteixo les penes amb la Humanitat’; és a dir, nosaltres.
És de destacar la selecció musical – que passa de Rafaela Carrà al conegut «Ne me quitte pas» o l’Ave Maria – ja que reforça l’eclecticisme que caracteritza Mal de coraçon. En aquest temple (bar o teatre) tot està permès. Amb el vistiplau de la Santa, clar.
Us esperen algunes sorpreses!
En resum, Mal de coraçon és una obra rodona en què tots els elements estan en perfecte harmonia. El text de Victoria Szpunberg és fresc, original, divertit i ple de girs argumentals. Està molt ben interpretat per Júlia Barceló, Pol López i Pau Vinyals que mostren una gran versatilitat i capacitat de captar i mantenir l’atenció del públic. Una posada en escena dinàmica que fa que no ens avorrim en cap moment. I moltes, moltes sorpreses que no us puc explicar a risc de fer un espòiler.
Només puc afegir una cosa: aneu a veure-la. Amen!
- El que més t’ha agradat: Tot
- El que menys t’ha agradat: Res
