Crítica: Paquito Forever

Nota: 8.5 sobre 10

Si algú us pregunta qui era Paco Alonso, potser posareu cara de pòquer i – fent un esforç per quedar bé – fareu veure que sí. Si us diuen que era el Paquito a “Flor de Nit” de Dagoll Dagon o l’Òscar en la memorable sèrie de TV “Oh, Europa” la cosa canvia. Ara sí que el recordeu, no?

El Teatre Almeria recupera la figura del bailaor, cantaor i transformista català Paco Alonso, Paquito, per explicar-nos la seva trajectòria vital i professional des d’un taller mecànic fins arribar al mític Paral·lel, des d’on va fer el gran salt a les “amèriques”. Va fer més carrera a l’estranger que a casa nostra. El Paco volia ser artista, havia nascut per ser una estrella i res ni ningú podria aturar-lo. Ni tan sols,com ell mateix diu, les seves contradiccions internes.

Però la vida dels artistes en l’època de la dictadura no era fàcil i menys per a aquells que, com el Paco, tenien inclinacions sexuals prohibides. Durant molts anys va haver d’amagar-ho fins que va arribar a Amèrica on tot estava permès. Què diferent era de l’Espanya dels 60 ! però la malaltia de la seva mare el va fer tornar a casa. Aquí, per casualitat, va participar en el càsting que Dagoll Dagon havia convocat per assajar una nova obra “Flor de Nit” i es va convertir en Paquito, el seu alter ego dalt dels escenaris.

El nom de Paco Alonso – com el de molts altres artistes – corre el risc de quedar soterrat en l’oblit tot i haver compartit escena amb els grans (com Frank Sinatra o Liz Taylor), haver actuat a Brookway o ballat en la famosa pel·lícula West Side Story. Aquest homenatge és, doncs, totalment merescut.

Per interpretar el bailaor s’ha triat – amb molt bon criteri – l’actor que ja va fer de Paquito al “Flor de Nit” que vam poder veure la temporada passada a l’Almeria. Va ser un èxit i va guanyar el Premi Butaca al millor musical del 2015. Joan Vázquez dóna vida a aquest artista amb una solvència absoluta. Interpreta, canta, balla i tot ho fa bé.

Vázquez transmet tanta energia positiva i passió per l’espectacle – i per la vida en general – que ens roba el cor des de l’inici de la funció, ens enamora. Somriu constantment i parla amb aquest deix que delata els andalusos arrelats a Catalunya, que se senten d’aquí i d’allà o – en aquest cas – ciutadà del món. Vázquez ens ofereix moments de gran comicitat però també de tristesa i, fins i tot, de dubte.

Paquito forever” és un musical de nova creació, dirigit per Victor Alvaro, escrit per Fran Arráez, amb cançons originals de Gerard Alonso i coreografia de Bealia Guerra. Tant els números de ball com la lletra de les peces que canta en Paquito formen una unitat i ajuden a configurar el personatge. La gran experiència de Joan Vázquez fent teatre musical és evident.

L’espectacle, però, no seria el mateix sense el vestuari, l’original de Paco Alonso. Pantalons arrapats d’estil torero, tirants, camises amb “chorreres”, mantons de manila…. Veure Joan Vázquez amb un vestit vermell de cua, al més pur estil de “fokclòrica de pelo en pecho”, és digna de recordar. “Paquito forever” té tots els ingredients dels bons espectacles de varietats, piano inclòs.

En aquests moments convulsos que vivim, veure un espectacle com “Paquito forever”, que et fa somriure des de dins no té preu. Tan de bo n’hi haguessin més. Gràcies Paco Alonso (sempre seràs amb nosaltres). Gràcies Joan Vázquez.

Dades tècniques de PAQUITO FOREVER

Espai: Almeria Teatre

Un musical de Gerard Alonso i Fran Arráez
Direcció: Victor Alvaro
Direcció musical: Gerard Alonso
Intèrpret: Joan Vázquez
Vestuari original: Paco Alonso


Lluïsa Guàrdia

Filòloga i periodista cultural. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *