Crítica: Benedicta Televisión – Sala BARTS

Crítica: Benedicta Televisión - Sala BARTS

Cartellera de teatre a Barcelona

[usr 3,5 img=»03.png»]

L’espectador entra a un inesperat funeral al primer pis de la sala BARTS entre els plors de dues figures vestides de dol. Algú s’ha mort… aparentment? Però ni els morts ni les estrictes directores de televisió com la temible Cris de Teléflix podran desanimar a Hakim i Gus a lluitar per aconseguir el seu somni: arribar a ser presentadora de televisió. Benedicta Televisión ens mostrarà els seus múltiples intents en una paròdia esbojarrada de clàssics televisius del país.

Benedicta Televisión, un examen divertit en Televisió

Benedicta Televisió es defineix a si mateixa com una “comèdia millennial”, i aquesta és una definició encertada si considerem els coneixements televisius de base que es necessiten per gaudir-la plenament. Des de Master Chef, El diario de Patricia, i fins i tot la loteria de Nadal, fins a figures televisives i programes de TV3 com Mònica Terribas o El Foraster, encara que no sigui necessari entendre totes les referències per riure una estona, és difícil d’imaginar que algú gens coneixedor del món de la tele en pugui treure el mateix suc.

Sabent el públic més o menys específic que té en ment, Benedicta Televisión resulta una comèdia desenfadada que aconsegueix connectar amb l’audiència des del minut 1. El seu humor és perfectament adient per una nit divertida amb amics, i amb aquesta intenció és difícil que no faci passar el temps ràpid.

La comèdia no va – ni pretén anar-hi! – més enllà de fer passar una bona estona, per tant no s’hi hauria d’esperar cap tipus de sàtira ni missatge més profund, ni pel que fa a la televisió ni a la generació.

Interpretacions amb molt bon sentit còmic

Tot i que l’argument no deixa de ser gaire més que un encadenament d’escenes parodiant el gènere televisiu, el que realment posa l’interès en l’espectacle és el sentit còmic dels actors de la Cia. Toma Pa’ Ti. Aquests es transformen escena per escena sense perdre l’energia i el ritme, i destaca sobretot la seva capacitat de seguir mantenint el nivell còmic de manera més espontània i improvisada en les seves interaccions amb el públic, per les quals Raúl Heredia semblava especialment dotat.

Com a nota final cal mencionar pels més tímids que sí, com és propi d’alguns espectacles d’humor, Benedicta Televisió inclou alguns moments d’interacció directa amb el públic. Res mortificant ni irrespectuós, això sí.

En definitiva, Benedicta Televisió pot ser exactament el que busques, o pot deixar una mica indiferent, però tot és qüestió de saber trobar el seu públic. I jutjant pels riures i aplaudiments al club de la Sala BARTS, sembla ser que l’encerta prou.


  • El que em va agradar més: La “xispa” còmica dels actors.
  • El que em va agradar menys: Personalment, esperava que anés una mica més enllà en línia de sàtira, però entenc que tampoc era la seva intenció, i fa bé el que vol fer.

Crítica: Benedicta Televisión - Sala BARTS

Elia Tabuenca Elia Tabuenca, licenciada en Filología Hispánica por la UNED, con un máster en Periodismo Digital en ESNECA. Vivo en Barcelona y trabajo como periodista cultural. Soy dramaturga y directora de la compañía LetrasConVoz y Laberinto Producciones, me encanta el teatro, la literatura y la música. Llevo más de 10 años trabajando en el sector digital, compartiendo los lugares que más me gustan de Barcelona, así como ofreciendo críticas teatrales, crónicas de conciertos, opiniones de libros y cubriendo las noticias culturales de la ciudad. Tengo un podcast cultural en Spotify titulado "Rumbo a la Cultura" donde ofrezco información quincenal sobre los eventos culturales más destacados de la ciudad. Ver mi Linkedin

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *