Crítica: Des de l’ull de l’huracà – El Maldà

4 out of 5 stars (4 / 5)

Laura Aubert interpreta a Des de l’ull de l’huracà la corresponsal de guerra Marie Colvin. La periodista nord-americana, especialitzada en el món àrab, que va ser assassinada el 2012 pel règim sirià mentre cobria una notícia per al diari britànic The Sunday Times en què va treballar des del 1986 fins la seva mort. Durant la seva trajectòria professional va participar en nombrosos conflictes armats a l’Orient Mitjà, els Balcans, Txetxènica, el Timor Oriental, Sierra Leone, Zimbabwe o Sri Lanka.

Des de l’ull de l’huracà: Laura Aubert interpreta la corresponsal de guerra Marie Colvin 

Amb aquesta proposta, El Maldà segueix apostant per una programació de qualitat que destaca el paper de les dones en la societat com ha fet abans amb obres com Barbes de Balena en memòria de Dolors Aleu, la primera dona llicenciada en medicina a tot l’Estat.

El monòleg escrit per Pau Carrió va formar part del díptic Testimoni de Guerra, que va rebre el Premi Quim Masó 2019 i es va estrenar a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya el 2021. El text alterna detalls de la vida de Colvin amb la narració d’episodis bèl·lics per mostrar-nos l’horror de la guerra i l’injustificat assassinat d’innocents. És ple de referències a llocs i persones, com una retransmissió en directe, i conté algunes escenes realment esfereïdores com la de la mort d’un nadó, víctima d’una bomba.

Una reflexió sobre el paper dels periodistes en zones en conflicte

Des de l’ull de l’huracà és a l’hora una reflexió sobre el paper dels periodistes en zones de conflicte: descobrir la veritat i explicar-la al món encara que això suposi posar en risc la seva vida. Com va fer Marie Colvin i molts altres reporters assassinats a diferents països amb impunitat.

He de fer de testimoni del que passa aquí.

El títol de l’obra s’ajusta molt bé a la realitat. Els corresponsals de guerra retransmeten des de l’ull de l’huracà o – si ho preferiu – des de l’epicentre d’un terratrèmol. Un espai des del qual observen mentre trontolla tot el que els envolta, a punt d’esclatar. Fins on han d’arribar? On són els límits de la seva «feina»? Aubert en la pell de Colvin ho descriu molt bé quan diu: «Per fer aquesta feina, t’ha d’importar la gent. T’ha d’importar realment el que fas. Si no és així, no corres cap a l’ull de l’huracà».

Bon text de Pau Carrió i una gran interpretació de Laura Aubert

El pes interpretatiu de Des de l’ull de l’huracà recau íntegrament en Laura Aubert que fa una gran actuació, plena d’intensitat i canvis de registre. Amb un discurs natural, de vegades balbotejant, com si les paraules se li acudissin a mesura que parla, amb pauses i un to greu ple d’emoció. Els seus moviments a escena se sincronitzen amb el joc de llums i complementa l’acurada dicció amb grans moviments de mans que recreen les diferents situacions que va afrontar la periodista, com la que va provocar la pèrdua d’un ull. A escena només hi ha dos elements: els focus que canvien d’intensitat i Laura Aubert. L’íntim espai escènic del Maldà és idoni per a aquest tipus d’obres.

Aubert adreça les seves paraules directament al públic, que l’escolta atent i amb el cor encongit. Els testimonis en primera persona són més difícils de pair que les notícies als diaris o a la TV. Com si fossin un filtre que esmorteeix el seu impacte en les nostres vides. Ara, però, la proximitat de la guerra a Ucraïna ens fa ser més conscients del que suposa viure un conflicte bèl·lic.

L’actriu alterna la narració de fets amb reflexions sobre l’èxit, la soledat dels corresponsals de guerra destinats lluny de casa i dels seus éssers estimats, la precària situació en què es troben, el paper de les dones en una professió considerada com a masculina, la inoperància de les institucions internacionals, la violència dels règims totalitaris, la pèrdua de vides humanes sobretot dones i nens, etc.

Per què ens ha abandonat el món?

Des de l’ull de l’huracà és una obra testimonial basada en el bon text de Pau Carrió i l’esplèndida interpretació de Laura Aubert. Una obra que ret homenatge a totes les persones que arrisquen la seva vida en favor de la veritat. En l’exercici d’una professió, el periodisme, que mereix la nostra gratitud i reconeixement.


  • El que més m’ha agradat: la riquesa i profunditat del text de Pau Carrió i la naturalitat de la interpretació de Laura Aubert.
  • El que menys m’ha agradat: No sabria dir.

Lluïsa Guàrdia

Filòloga per la UAB i activista cultural. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ... Màster en Gestió Cultural. (UOC-UdG). Col·legiada pel Col·legi per Periodistes (per exercici professional), membre de l'Associació de Protocol i Relacions Institucionals, sòcia del Cercle de Cultura i membre del Consell de Públics del TresC (al 2023) M'encanta llegir i escriure o, per descomptat, anar al teatre.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.