Crítica: Els rapinyaires – Sala Versus Glòries

4 out of 5 stars (4 / 5)

La Sala Versus Glòries presenta Els Rapinyaires, una nova proposta de la companyia Apunta Teatre sota l’autoria de Roc Esquius i la supervisió artística de Nelson Valente. Es tracta d’una comèdia ambientada als anys 80 en un poble dels Pirineus on l’especulació territorial comença a ser la protagonista del terreny.

Els Rapinyaires, una comèdia amb crítica a la societat, però també a les persones

Ens trobem a una casa de muntanya. Una casa que, per cert, està perfectament representada amb una escenografia molt ben treballada on no falta cap element (ni tan sols la pols de la vellesa!). Una parella de ciutat acaba de comprar aquesta casa a molt bon preu, molt per sota del mercat. Però això no ha estat gratuït: el contracte de compravenda estava realitzat amb la propietària en vida, per tant, havien d’esperar la seva mort per poder mudar-se.

I aquí comença la trama de Els Rapinyaires, una comèdia que ens mostra la cara B de totes les persones quan hi ha diners pel mig. Perquè podem tenir molt bones intencions morals i ideals molt ferms, però quan podem estalviar-nos molta pasta (o guanyar-ne) la cosa pot canviar… El tema principal d’aquesta proposta d’Apunta Teatre és, precisament, aquesta dualitat de les persones quan s’enfronten a la realitat on l’especulació, els diners i l’ambició són els principals motors de la societat.

L’obra ens situa als anys 80, just abans de les Olimpíades a Barcelona, un esdeveniment molt important perquè va promoure el canvi de Barcelona i l’augment de l’especulació del terreny. Davant d’aquest joc territorial amb la vida de les persones i els diners del sòl, la parella de Barcelona decideix marxar a la muntanya per respirar aire pur i poder viure més còmodament. Però, el que havia de ser una vida ideal, acaba convertint-se en un malson del qual no podran tornar a despertar.

Bones interpretacions, encara que una mica pujades

Roser Batalla, Ramon Godino, Óscar Jarque i Rafaela Rivas són els protagonistes de Els Rapinyaires. I tots quatre fan un molt bon treball, encara que hi ha moments una mica exagerats i antinaturals que busquen el riure fàcil. No cal. La situació que recrea el text ja és prou còmica com per a forçar-la amb la interpretació. Es podria baixar una mica la intensitat d’algunes escenes i igualment l’obra funcionaria.

Roser Batalla es menja l’escenari. D’ençà que apareix a escena, la seva força i energia aconsegueix eclipsar-nos. La ironia, la desesperació i el sarcasme fan que aquest personatge estigui replet de comèdia i que ens imposi i ens enamori alhora.

Un ritme que va en augment amb un final espectacular

Els Rapinyaires és una obra que ens manté en tensió des de l’inici fins al final. Cap a la meitat de l’espectacle sembla que ja està tot dit i que no el tema és el que és. Però no. La mitja hora final de l’obra ens deixa amb la boca oberta i emfatitza encara més el missatge que se’ns vol dir. Un molt bon final, la veritat.

En definitiva, Els Rapinyaires és una bona proposta teatral que barreja l’humor amb la crítica social. Un muntatge àgil, fresc i divertit.


  • El que més m’ha agradat. El gir del guió i el missatge de l’obra.
  • El que menys m’ha agradat. Algunes escenes massa «cridaneres».

Elia Tabuenca

Elia Tabuenca, filóloga hispánica y periodista digital especializada en cultura y viajes. Lleva más de 8 años dedicada al sector y es una apasionada del teatro, de la literatura, de la música y de los viajes por todo el mundo. Ver mi Linkedin

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.