El Cercle de Gràcia, teatre amateur, ha presentat el musical Els Miserables. I sí, és teatre amateur. I no són professionals. Són gent que assaja a les nits, els caps de setmana, quan pot, després de la feina, dels estudis, de les obligacions. Són gent que roba hores a la son per poder dedicar-les al teatre.
Els Miserables, una producció de teatre amateur amb una gran qualitat
No… no són professionals…
- Però han creat un escenari que, amb pocs elements d’atrezzo defineix cada escena.
- Però han fet un disseny de vestuari molt adequat que permet, fins i tot, veure l’evolució dels personatges.
- Però han caracteritzat cada personatge amb cura i atenció. Han evitat l’estridència i han apostat per la naturalitat en gairebé tots els personatges (el matrimoni Tenardier és un cas a part, i els han sabut donar el toc arlequinesc que els pertoca!).
- Però han posat en escena més de 50 persones, que es mouen de forma coordinada i ben coreografiada, sense que es vegin espais amuntegats innecessàriament. Han dissenyat cada escena de manera que no es vegin aglomeracions. Les escenes de les barricades són plenes de vida i de força i fan que el públic sigui part dels miserables. Un encert.
- Però tots els que han cantat, ho fan amb un nivell altíssim i amb una interpretació molt acurada.
- Però cadascun dels actors s’ha ficat en el seu paper i li ha donat vida i ens ha fet vibrar, ens han fet riure i ens han fet plorar. Ens hem emocionat amb el que ells han viscut en escena.
- Però han fet que un musical de gairebé dues hores mantingui el ritme sense decaure en cap moment i que el públic mantingui l’interès en tot moment.
- Però han gaudit d’una direcció de Monte Gràcia que, amb mà ferma, ha sabut entomar el projecte i portar-lo a bon port. Ha dirigit el musical perquè sigui una peça on tothom que hi surt ha tingut el seu moment de lluïment. Dos repartiments, amb diferents protagonistes segons el dia, ens donen la mesura de la grandesa (en tots els aspectes) d’aquest musical.
Així que sí, aquests Miserables són teatre amateur… però, veient el muntatge, hi veiem molta professionalitat. Veient el muntatge, podem entendre per què el teatre català té tanta força. Veient el muntatge, descobrim que el món amateur és cada cop menys amateur i molt més professional.
Els Miserables, al Cercle de Gràcia, un muntatge que esperem que torni aviat als escenaris.
