Crítica: Els subornats – Sala Beckett

2 out of 5 stars (2 / 5)

Dins el cicle dedicat a Lluïsa Cunillé, la Sala Beckett programa Els subornats, un espectacle dirigit per Lurdes Barba i protagonitzat per La Ruta 40. Es tracta d’una obra que parla sobre els suborns que podem patir al llarg de la vida i que poden posar a prova la nostra ètica i moral. La decisió que prenem és una decisió que ens marca i ens defineix com a persones perquè, al cap i a la fi, nosaltres no som allò que diem que som, sinó que les nostres accions són les que millors reflecteixen la nostra naturalesa.

Els subornats, una obra que rendeix homenatge al cinema

El que més em va agradar i commoure de Els subornats és l’amor que mostra cap al món del cinema, un sector que està en perill i que, actualment, a causa de la crisi sanitària, està pitjor que mai. De fet, el propi títol de l’obra de teatre és un homenatge a una pel·lícula del 1953 dirigida per en Fritz Lang, “The big heat”, que es va traduir al castellà com “Los sobornados”. Un thriller policíac que ens presenta la història d’un policia honest que descobreix tota la corrupció que hi ha al seu voltant.

Les escenes d’aquesta pel·lícula es projecten a dues pantalles que hi ha a l’escenari i que engloben l’obra teatral. Es pretén crear un paral·lelisme amb aquest film i l’obra de Cunillé. Però el paral·lelisme no queda del tot clar i, al final, aquest recurs és una mica confós per l’espectador. A més a més, els subtítols no es llegeixen bé i hi ha gran part del diàleg que es perd per complet.

Una posada en escena brillant

En la proposta que podem veure a la Sala Beckett ens trobem a la cabina de projecció d’un vell cinema que està a punt de tancar portes. Un ambient decrèpit i abandonat que és un reflex de com està realment el món del cinema en l’actualitat. Una bona posada en escena, amb moltíssims detalls que ajuden a definir millor l’ambient desolador: el terra ple de brutícia, uns mobles que ben bé semblen dels anys 60 i una atmosfera trista i acabada.

Poc ritme i personatges poc creïbles

Tot i que el plantejament de Els subornats és molt interessant, el que veiem amunt de l’escenari no ho és tant. El ritme de l’obra és massa lent, es generen expectatives que, després, no acaben d’explotar del tot i el públic es queda amb una sensació un pèl decebedora.

Els personatges són massa artificials, amb actuacions que, o bé són molt pujades, o bé són massa planes. Amb la qualitat interpretativa que tenim a La Ruta 40, no s’ha sabut explotar bé el potencial i s’han creat personatges que estan tancats en una sola emoció: un que està penedit, un altre que està decebut, un altre que està apàtic… Aquesta energia fa que no puguem empatitzar amb ells i que les històries que se’ns expliquen quedin massa llunyanes i massa fredes.

Els subornats és una obra que té un punt de partida molt interessant, amb una temàtica molt actual com és la corrupció, ja no dels polítics sinó la personal, però que no aconsegueix traslladar-la del tot sobre l’escenari. La història es queda superficial, amb una tensió dramàtica que no es resol i amb personatges poc creïbles.


  • El que més em va agradar: L’homenatge al cinema que es reivindica a l’obra.
  • El que menys: Els personatges són poc creïbles i massa estàtics.

Elia Tabuenca

Filóloga hispánica y periodista digital. Apasionada del teatro, de la literatura y de la música. Miembro de la cía LetrasConVoz y fundadora de EspectáculosBCN.

Un comentario:

  1. Una obra suporifera, actuacions i emocions i drama pla. Aconsello dedicar el temps i els diners en qualsevol altra activitat.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *